Miquel Barceló: "El nacionalisme em produeix ganes d'anar-me corrent"

El pintor Miquel Barceló, que inaugurarà aquest dissabte 19 de gener 'Vida de pulpo' --el seu segona mostra individual a la madrilenya galeria Elvira González--, ha assegurat que "el nacionalisme, de tot arreu", li produeix "ganes de sortir corrent".

"És massa fàcil definir al que està passant com nacionalisme, cal mirar-lo d'una manera més àmplia. Per exemple, hi ha una mena d'intolerància i un ús abusiu de la llei constantment. Aquest creixement de la intolerància, de forma exponencial en tots els àmbits, és una cosa general i no només d'Espanya", ha explicat l'autor en una trobada amb la premsa.

De fet, l'artista reconeix estar "preocupat per la indiferència" que està veient, on "cada vegada un s'assabenta menys del que passa fora" i hi ha una "espècie de cridòria". Barceló ha recomanat rellegir dos autors de principis del segle XX, Josep Pla i Miguel de Unamuno, perquè entén que van definir la situació actual "gairebé al peu de la lletra".

"Cal llegir a Unamuno, sembla que només es cita allò de la Universitat de Salamanca (el 'vencereu però no convencereu'), però en els seus escrits hi ha molt, inclòs aquest 'pensament collonut' de què parlava, dels testicles en comptes de 'mollera'", ha comentat amb humor.

L'exposició consta de 29 d'obres de les quals quinze són llenços, 12 són obres sobre paper i dos són ceràmiques. La temàtica de les peces recorren algunes de les 'obsessions' de l'autor mallorquí, com aquests pops gegants, però també altres que es podrien veure com socials, especialment les que retrata el drama de la Mediterrània amb la immigració.

Barceló entén que la pintura és "una mena de fet polític" i per això creu que aquestes imatges de barques amb molta gent són "tan forts". "Jo ja pintava barques amb molta gent a l'Àfrica, eren pintures dures però no tràgiques, perquè no anaven a la mort", ha lamentat el pintor, qui està fortament unit al continent africà i fins compta amb un estudi a Mali que ara no pot utilitzar.

NÚVOLS NEGRES

"Molts dels ofegats a la Mediterrània vénen de Mali, país que conec molt bé, i de vegades crec que són gent que conec", ha asseverat l'artista, qui malgrat assenyalar que no és una cosa "buscat" --"les coses apareixen per necessitat"--, li agrada que "les imatges coincideixin amb el diari".

Una altra de les pintures mostra un paisatge amb núvols negres al fons, una cosa que Barceló considera també com una metàfora. "Es pot veure com una taca carregada de pintura, un fenomen plàstic, però és veritat que com a europeus del nou mil·lenni, pot donar una mica de por la situació", ha alertat.

L'AUGE DEL RACISME I L'ANTISEMITISME

L'autor, que apunta a l'art com "un acte de resistència, però també com una cosa que pot il·luminar la vida", ha analitzat la situació d'Europa. "Sóc testimoni de que alguna cosa està passant i sembla com si estiguéssim en una casa on molta gent comença a saltar al mateix temps per veure si s'enfonsa el pis", ha afegit.

"Gairebé sempre hem viscut temps foscos. En altres moments tot el món estaven molt content perquè hi havia pasta, però eren molt foscos temps. Ara hi ha un pessimisme general i això crea més intolerància i odi: es veuen símptomes d'antisemitisme i racisme que semblava havien desaparegut", ha matisat.

Barceló, que té projectes de mostres futures per diversos països --des Japó a Brussel·les, fins al Picasso de Màlaga-- creu que rep suficient reconeixement al seu país d'origen-- "no sé si seria bo més", ha ironitzat. I reconeix aquells moments en què ha dubtat seguir pintant. "És clar que he pensat en deixar-ho tot, però em semblaria un posat. No crec que sigui fàcil fer-ho i, com va dir Cioran, 'un sempre es suïcida massa tard'", ha conclòs fent broma.