Fins al 40% de diabètics desenvoluparà una malaltia renal

 

Un 40 per cent de les persones amb diabetis tenen, en algun moment de l'evolució de la seva malaltia, algun tipus de patologia renal, segons han destacat experts del Grup Clínic i Traslacional en Diabetis (Grup CTD).

Hi ha una estreta vinculació entre la diabetis tipus 2 i la malaltia renal, que comporta importants conseqüències clíniques, econòmiques i socials. La diabetis, i en particular la diabetis tipus 2 (DM2), és la primera causa d'insuficiència renal terminal i, al seu torn, la malaltia renal és una de les complicacions més rellevants que dificulten el control de la diabetis. A més, s'ha evidenciat que les persones amb DM2 i malaltia renal tenen un major risc cardiovascular i un pitjor pronòstic vital.

El grup està coordinat pels doctors Esteban Jódar, cap de Departament d'Endocrinologia i Nutrició Clínica a QuironSalud, Madrid; Francisco Javier Ampudia-Blasco, del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic Universitari de València; i Rafael Simó, cap de la Unitat de Recerca en Diabetis i Metabolisme de l'Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron.

A més, reuneix altres 11 experts en diabetis de cinc especialitats: Cardiologia, Endocronologia i Nutrició, Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Interna i Nefrologia.

En general, les persones amb nefropatia diabètica, depenent de l'estadi de la malaltia, requereixen tractaments complexos per al control de trastorns com ara la hiperglucèmia, la hipertensió arterial o la hiperlipidèmia; a més, no totes les opcions terapèutiques per al tractament d'aquestes malalties es poden utilitzar en aquests pacients.

"En alguns casos, cal reduir dosi per adaptar-les al filtrat glomerular decreixent, i en altres, simplement suspendre el tractament vigent i canviar-lo per un altre més apropiat. Però, a més, els objectius terapèutics són fins i tot més estrictes en aquests pacients (similars als pacients amb malaltia cardiovascular). També aquests pacients són més vulnerables a la hipoglucèmia, de manera que adaptar el tractament insulínic en aquests casos és una tasca complexa", explica Ampudia-Blasco.