WhatsApp, la plataforma dels rumors sobre salut

L'aplicació de missatgeria instantània WhatsApp és el canal pel qual més rumors sobre salut es difonen per la facilitat que implica el seu ús i l'extensió del mateix.

Així ho creuen el 50 per cent dels participants en la III trobada de la Blogosfera sanitària, les conclusions han servit per a l'elaboració d'un document de consens, l'Informe EHON 'Com actuar davant del Dr. Google?', Presentat aquest dilluns i editat per '#SaludsinBulos'.

En la seva elaboració han participat més de 40 representants de societats científiques, organitzacions de pacients, col·legis professionals i associacions de periodistes, a més d'alguns líders d'opinió en xarxes socials en salut.

"El 50 per cent dels participants consideren que la popular xarxa de missatgeria instantània és el principal mitjà pel qual es difonen els rumors de salut. La facilitat del seu ús i la seva gran penetració en la població espanyola, han fet a WhatsApp una agent clau en la propagació de les 'fake news', ha indicat el coordinador de '#SaludsinBulos', Carlos Mateos.

El principal perill de WhatsApp és que "l'alerta ens arriba a través d'una font de confiança que la redifon 'per si de cas'", ha afegit Mateos, que ha lamentat que a la xarxa de missatgeria "es propaga la desinformació de forma molt ràpida i que en aquesta no es pot actuar de manera massiva per informar amb rigor".

Per la seva banda, Facebook i Twitter, amb un 11,5 per cent, i les pàgines web, amb un 7,7 per cent, són els altres canals que es presten més a la difusió de rumors de salut, segons es desprèn del document .

EL METGE HA DE ASSESSORAR ALS PACIENTS

En aquest context, el 88 per cent dels assistents a la jornada considera que els professionals sanitaris han d'assessorar els pacients sobre els continguts web més fiables, mentre que el 92 per cent suggereix que hauria d'haver indicadors de fiabilitat del contingut de les pàgines web de salut en els navegadors.

"El pacient que no obté en consulta la informació que necessita la cerca pel seu compte", ha tancat la farmacèutica i ambaixadora de '#SaludsinBulos', Marián García.

"Dir-li a un pacient que deixi de mirar a Internet perquè tot és fals no aconseguirà dissuadir-lo de les recerques en la majoria dels casos. L'única cosa que aconseguim és deixar-lo sol davant l'univers de la informació i la desinformació 'on line'", ha afegit García.

Tot i això, "el professional no va a prescriure webs fiables si no les coneix", ha puntualitzat la farmacèutica, pel que ha al·ludit a la necessitat que els sanitaris puguin formar-se en aquest sentit. "Poden treure temps de la seva obligació de reciclar-se i actualitzar-se", ha suggerit l'experta. Al pacient també cal educar, i la formació "ha de ser des de baix, els nens a l'escola" ha explicat.

Segons el parer de la presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients, Carina Escobar, la informació sobre salut a Internet és un "repte" que "afecta molt als més febles". "L'accessibilitat és bona, però és difícil per a alguns pacients tenir criteri", ha especificat.

És aquí quan la relació metge-pacient a l'hora de contrastar informació cobra importància. "Protegir i fomentar la relació dels professionals sanitaris amb els pacients contribueix al fet que els pacients tinguem un major criteri i coneixement a l'hora d'analitzar la informació disponible sobre la nostra patologia i cures de la salut", ha apuntat Escobar.

"Ajuda als pacients a preguntar sense pors, a contrastar la informació que hagin trobat per xarxes socials i millorar les seves recerques amb orientació professional sobre com i on trobar les millors fonts que contribueixin a millorar la seva salut", ha afegit la presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients.