dissabte, 19 de octubre de 2019

​Regressió

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Per als que vam néixer a l'Espanya en blanc i negre dels anys 50 del passat segle, la recent irrupció de Vox en la política espanyola i la metamorfosi ultradretana del PP i C’s només es poden definir amb una paraula: "Regressió". "Regressió" en l'accepció que dóna al terme el Diccionari de la Psicoanàlisi: "El retorn de la persona a etapes ja superades del seu desenvolupament evolutiu psicològic".


LA SEGONA "REGRESSIÓ"


Com veurem més endavant, aquest no és el primer intent de regressió social i democràtica que pateix el nostre país. Però sens dubte és un dels més anacrònics, passats de moda i extemporanis de la nostra història. Perquè el que proposa Vox ─ara amb el suport tàcit del PP i C's─ no és altra cosa que tornar als valors vigents a l'Espanya trista i gris del tardofranquisme, amb el seu unitarisme homogeneïtzador, tot defensant idees reaccionàries i antiquades àmpliament superades per la nostra Societat . Idees que no són més que un pas de rosca més al que ja va intentar el PP d'Aznar. Idees com implantar el castellà com a única llengua vehicular obligatòria tornant al "hable en cristiano", o eliminar les Autonomies per haver d'anar Madrid fins i tot per legalitzar un comerç, o derogar de la llei de violència de gènere tornant al masclisme secular, o suprimir el jurat popular vigent en la justícia europea moderna, o il·legalitzar l'avortament i el matrimoni homosexual que ja va prohibir el franquisme o suspendre l'espai Schengen per tornar a un model autocràtic propi de temps ja superats.


TORNAR A ÈPOQUES PASSADES 


Per molt que la ultradreta intenti vestir les seves propostes de modernitat europea, els que als anys 60 i 70 del segle passat vam viure la realitat quotidiana de l'aplicació del marc legal i social que defensen Vox i els seus socis no podem evitar olorar el tuf vetust, decrèpit i retrògrad que desprèn la seva ideologia. Tampoc podem deixar de sentir certa sensació de "déjà vu" davant el que ara proposa la ultradreta: ja ho vam viure i ho vam superar. I va ser amb l'esforç de tots. Perquè el que la ultradreta i la dreta sociològicament franquista pretenen liquidar avui són ni més ni menys que els valors socials i democràtics que tant ens va costar conquerit.


Abascalcasadorivera


Els que vam néixer durant la dictadura del general Franco, vam viure una infància grisa on la repressió política i la manca de llibertats marcaren una vida trista en la qual gairebé tot estava prohibit. Vam ser nens d'hiverns gèlids, de penellons, xavals obligats a cantar el Cara al Sol al cinema abans del No-Do, alumnes de Formació de l'Esperit Nacional i de missa preceptiva i fills de pares empresonats per les seves idees. En definitiva, vam patir anys de repressió, d'intolerància i de censura.


Viure en aquesta opressió constant, amb tan enormes costos socials, ni tan sols ens va portar la prosperitat de l'economia que van experimentar els nostres països veïns. L'Espanya autàrquica i dictatorial va créixer poc i de forma vacil·lant i insegura romanent dolorosament endarrerida respecte al vertiginós creixement econòmic d'Europa. Perquè tal com han demostrat prestigiosos economistes com Angus Maddison, al 1960 la renda espanyola tot just era un 40% de la francesa, i no va ser fins a 1965 quan es va aconseguir superar el PIB per càpita de l'Espanya de 1929.

Vistes les coses des del règim de llibertats de l'Espanya actual, el que ressalta històricament més són els canvis socials que van contribuir a renovar molts dels patrons de comportament dels espanyols que van acabar apostant per allò al que sempre va témer més el franquisme: la llibertat.


Per tot això, a molts de nosaltres ens dol profundament qualsevol intent de "Regressió" com el que plantegen Vox i —en certa mesura— també els seus socis de la dreta feréstega.


LA PRIMERA "REGRESSIÓ" ES VA CONSUMAR


Com ja argumentava, no és la primera vegada que a Espanya s'alcen veus regressives. Va succeir també a la dècada dels 60 del segle passat, quan la dictadura era un règim a prop d'escindir-se en dos. Existia una pugna interna ferotge entre el sector "aperturista" protagonitzat pels tecnòcrates de l'Opus Dei amb Gregorio López Bravo i Manuel Lora Tamayo en el govern i els recalcitrants del grup dels "immobilistes" encapçalats per l'almirall Carrero Blanco. Els derrotats van ser els aperturistes de l'Opus Dei que volien sortir cap a l'aire fresc de les economies liberals dels països europeus de l'entorn espanyol. De tal manera que el que va guanyar en la dialèctica del règim franquista va ser finalment la "Regressió". Només a la fase final del règim amb el tardofranquisme recalcitrant enfrontat al flagell de la modernitat, va ser possible que el dinamisme social desbordés les restes de l’anquilosat règim. Però no va ser de franc: la repressió franquista de després de la Guerra Civil ens va costar 150.000 víctimes mortals en actes de represàlia, camps de concentració i treball i presons.


"REGRESSIO" INVOLUTIVA I NEURÒTICA


En els plantejaments psicoanalítics originals, la regressió en l'adult pot presentar-se de dues maneres segons proposa Michael Balint. La primera d'elles seria benigna com les de la infància o les de tipus artístic, mentre que la segona variant seria maligna o patològica al relacionar-se amb la neurosi i específicament amb el complex d'Èdip. No sóc cap freudià, però no tinc cap dubte que la "Regressió" social i democràtica que proposen Vox i els seus socis és una involució neuròtica del neofranquisme sociològic.


REFLEXIÓ PER ALS JOVES 


Crec en la llibertat d'idees i creences. Totes són legítimes sempre que respectin els valors vigents en la societat. Aquests valors socials i democràtics constitueixen l'única línia vermella que no s'ha de sobrepassar.


Als joves, que no van viure en la societat que propugna la ultradreta, els recomano que reflexionin en llibertat. A les noies que enarboraven pancartes de Vox a la Plaça de Colón els demano que es preguntin qui les defensarà quan necessitin un avortament prohibit per la llei o qui les ajudarà a aconseguir un salari just igual al d'un home que realitza la mateixa feina. A les dones que cridaven consignes de la ultradreta els convido a reflexionar sobre qui les farà costat quan les agredeixi la seva parella i no hi hagi la llei de violència masclista. I als joves estudiants que reivindicaven la reconquesta de l'Espanya preconstitucional els suggereixo que es preguntin com trobaran feina a la Unió Europea quan sortim de l'espai Schengen.


Reflexioneu. I abans de votar a favor de partits que estan en contra de la solidaritat, la igualtat de gèneres i la inclusió social hauríeu de preguntar als vostres pares i mares, avis i àvies com era realment aquella Espanya per la qual alguns senten nostàlgia. Després traieu les vostres pròpies conclusions i actueu en conseqüència.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH