Crear minironyons a partir de cèl·lules mare ja és possible

 

Un grup d'investigadores de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han aconseguit generar miniòrgans que s'assemblen als ronyons d'embrions humans a través de cèl·lules mare i amb una xarxa vascular, el que aprofundeix en el coneixement sobre com es formen els ronyons.

L'estudi, publicat a 'Nature Materials', ha revelat que aquests cultius tridimensionals mimetitzen aspectes fonamentals durant la formació del ronyó, com la distribució, funcionalitat i organització específica de les cèl·lules.

La líder del treball i investigadora Icrea, Núria Montserrat, ha afirmat: "Anticipem que aquest procediment pot ser aplicat immediatament en els laboratoris que treballen en el modelatge de malalties del ronyó", ha informat l'Agència Sinc.

Els autors han utilitzat cèl·lules mare pluripotents amb les que han aconseguit recapitular el desenvolupament embrionari del ronyó --fins al segon trimestre de gestació--, i han generat els minironyons simulant la duresa del microambient embrionari mitjançant l'ús de biomaterials.

"Un dels aspectes crucials en la investigació amb organoides consisteix a desenvolupar una metodologia que permeti la seva maduració en una placa de cultiu, i que aquests s'assemblin a l'òrgan adult", per la qual cosa és essencial proveir a aquests miniòrgans d'una xarxa vascular, essencial per facilitar l'intercanvi de nutrients i assegurar la seva funcionalitat.

EMBRIONS DE POLLASTRE

Per superar aquest obstacle, els investigadors han implantat els minironyons en la vasculatura embrionària d'un pollastre i han observat que, després de pocs dies, els minironyons presentaven cèl·lules endotelials i evidències estructurals que indicaven una millor diferenciació dins d'aquestes estructures tridimensionals.

En l'estudi també han col·laborat l'Hospital Clínic de Barcelona, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (Csic), la Universitat de Barcelona (UB) i el Salk Institute for Biological Studies dels Estats Units.

La investigació ha permès generar coneixement fonamental sobre com es desenvolupa aquest òrgan i, al seu torn, ha facilitat el disseny d'experiments focalitzats en el cribratge de compostos terapèutics destinats a la regeneració renal.

Aquest tipus d'abordatge representa una estratègia prometedora per al desenvolupament de teixits biofuncionals, que puguin ser utilitzats tant per a la detecció de drogues com per al desenvolupament de medicina personalitzada.