dijous, 12 de desembre de 2019

L'Institut Cervantes escriu un llibre amb les 100 dubtes més freqüents de l'espanyol

|

diccionari espau00f1ol


L'Institut Cervantes, en col·laboració amb Espasa, publica 'Las 100 dudas más frecuentes del español', una guia amb recomanacions sobre l'ús de l'idioma que, entre altres, suggereix utilitzar l'escriptura de localitats en castellà com 'Lérida' en lloc de 'Lleida', per una "tradició assentada", o no usar llenguatge inclusiu "de manera repetitiva".


Un dels apartats del llibre se centra en aquesta escriptura de localitats, posant com a exemple a Lérida, si bé també es recullen altres com 'Gerona' --en lloc de 'Girona'--, 'Orense' --en lloc d'' Ourense'-- i 'Ibiza'--en lloc d''Eivissa'--. En el text es justifica aquesta decisió en que s'usa en castellà quan "la resta de la frase estigui en castellà".


No obstant això, un dels autors del llibre, Florentino Parets, en ser preguntat per aquesta recomanació ha defensat que, en el cas dels topònims, "si una de les denominacions ja té una tradició assentada és preferible usar aquesta abans que la denominació del país al qual pertany ". En qualsevol cas, ha recordat que el que es planteja en el llibre "no són opinions, sinó doctrines" de diferents institucions de la llengua, com la RAE o ASALE.


Quant a l'ús de llenguatge inclusiu, el llibre apunta que la duplicitat de gènere --dir 'ciutadans' i 'ciutadanes', per exemple-- és "correcte, però pot resultar inadequat per redundant". Per Paredes, la llengua és "un instrument de comunicació en el qual ha de prevaler l'economia".


"És un error estar permanentment utilitzant dos gèneres, tot i que la llengua deu ser inclusiva. Sí que es pot utilitzar al principi o al final d'una intervenció, per saber que el masculí és el genèric i val per als dos gèneres, però no es pot fer de manera repetitiva", ha asseverat.


'CROQUETA' I 'COCRETA'


El llibre aborda altres temes com dubtes sobre la pronunciació --incloent la comparació entre 'croqueta' o 'cocreta'-, dubtes ortogràfiques --les menys, perquè segons Paredes, "n'hi ha prou amb acudir al diccionari"--, sobre puntuació --per exemple, posar una coma abans de 'i'-- i sobre construccions de frases --l'ús d'imperatius com 'idos'--.


"Les propostes no són mai taxatives, hi ha casos en què la norma és més flexible. A més de parlar del que és acceptable o no, també ens fixem en el que és més preferible o recomanable, tot fonamentat en la norma de les institucions", ha defensat Parets. 'Las 100 dudas más frecuentes del español' compta amb una tirada inicial de 5.000 exemplars i, a més del centenar de dubtes, compta amb prop de 1.600 entrades.


"No es tracta d'afirmar on es parla millor l'espanyol, sinó qui el parla millor: tan legítim és l'espanyol d'Equador que el de Valladolid. Els matisos enriqueixen i cal recordar que l'espanyol manté la seva unitat com a llengua al marge de les varietats, cosa que altres idiomes no poden dir", ha conclòs el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH