divendres, 22 de març de 2019

Criminalització femenina

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Tractar d'igualar el desigual no necessàriament donarà bons resultats; des de les antigues reflexions dels filòsofs grecs, això era evident en termes com "democràcia" i si bé en l'àmbit del dret tots els éssers vius -homes, dones, animals-haurien de gaudir dels mateixos privilegis, les diferències no poden ni han negar-se i ignorar-pot resultar en veritables aberracions o retrocessos.


Frida Khalo imatge


Divendres que ve el planeta recordarà que a partir d'una tragèdia on les víctimes majoritàriament van ser dones, es va establir el 8 de març com un moment per aturar-se i reflexionar que encara en ple segle XXI, hi ha persones que són venudes, sotmeses, mal tractades i fins i tot assassinades pel simple fet d'ostentar aquesta diferència: ser femenines!


Per descomptat que el tema em va permetre recordar que al rectorat del dr. Jorge Carpizo, les dones vam tenir el privilegi d'accedir a un bon nombre d'adreces de la UNAM. A l'acostar-me al finestral de la meva oficina, em va semblar veure el pausat caminar de Clementina Díaz de Ovando, primera dona que va accedir a la Junta de Govern de la nostra màxima casa d'estudis.


Ha transcorregut un sexenni des que va deixar d'estar físicament amb nosaltres i tot els esforços d'institucions com l'acadèmia mexicana de la llengua o el museu Tamayo d'art contemporani, són pocs els joves que assumiran el valor d'una universitària, molt activa en les participació de les dones en infinitat d'àmbits.


Recordar Clemen, em va portar necessàriament a la imatge adusta, ferma i amb autoritat de la meva mestra d'història universal en la preparatòria U: Maria Teresa de Landa, una altra de les molt valuoses universitàries que va poder obrir-se pas en l'educació superior quan aquest atreviment era gairebé pitjor que pecat. Aquests dos exemples són tot just l'inici d'una llarga llista que sense ser exhaustiva inclou a Silvia Torres Castilleja, astrònoma; Ana María Cetto, física; Carmen Aristegui, periodista; Beatriz Paredes, política; Olga Sánchez Cordero, jurista; Julieta Fierro, astrònoma; Patricia Galena, historiadora; Marta Lamas, antropòloga i activista social; Feggy Ostrosky, psicòloga; Irasema Alcántara Ayala, geògrafa; Irene Cruz González Espino, Rosaura Ruiz Gutiérrez o Maite Escurdia Olavarrieta; membres en diverses èpoques de la Junta de Govern.


Entre el segle XVII i el XXI, els costums van passar d'una explicita prohibició a les dones per assistir a universitats a ser avui una majoria d'alumnes i un bon nombre de profesionistas treballant per i per a aquestes institucions d'educació i investigació, com en el cas de Fàtima Fernández Christlieb -ciències polítiques-, Ana Elsa Pérez, la dra. Zabludovsky -sociologia-, Elena Jeanneti i moltes altres que avui activament o des del retir segueixen sent exemples a seguir en termes de la importància de ser dona i posar al servei de la humanitat els drets i responsabilitat que ens corresponen com a persones.


No obstant això, no tot és motiu de celebració festiva, en aquest 2019, quan es compleixen 90 anys de l'autonomia universitària, quan les dones responsables de la cura del patrimoni històric de la universitat i l'educació, dediquen temps i talent per recordar que fa 40 anys al bell mig segle d'aquest important reconeixement, van ser inaugurades instal·lacions que avui alberguen documents i patrimonis valuosos i que per acabar en temps per a la inauguració que fes José López Portillo, en aquell temps president de Mèxic, els edificis que avui tots podem visitar per conèixer el valuós de la nostra UNAM i el nostre país, es va proposar que davant l'escassetat de paletes fossin les dones les que van afrontar aquesta responsabilitat. Des d'operàries, fins a investigadors de reconeixement internacional, han estat les dones una punta de llança pel progrés; però, en aquest món que no és el paradís de la perfecció, avui és lamentable observar com moltes dones es distingeixen per ser millors lladres de carteres i documents en els centres comercials i els restaurants.


Impossible romandre impàvides quan observem que són dones, les que de vegades lideren un linxament i que enmig de paraules altisonants donen puntades de peu a una persona sense importar que es tracta d'oficials de la llei -policies, exèrcit, etc- i pitjor encara veure com elles de vegades com a mares, són les autores de violacions de nenes o nens menors de 10 anys, als quals acaben matant sense cap mena de culpa embrutides per la droga. Com va ser que vam passar de les dones pobres o indígenes utilitzades com 'burreras' pel transport de substàncies prohibides al lideratge de causes violentes? Què podem celebrar en aquest dia internacional de la dona quan enfrontem una realitat tan punyent?


En aquest 2019, podríem acudir a la UNAM que gràcies a la seva autonomia que compleix 90 anys va poder ser espai de desenvolupament de les dones, podríem celebrar coneixent el que les operàries van construir i el que les professionistes de diversos graus han deixat a la UNAM, però Què faran els que no han dit piu, pel tancament d'opcions com les estades infantils o les cases de refugi per a dones maltractades? Qui ha sortit a defensar aquestes polítiques públiques que van permetre a milers de víctimes opcions de llibertat i desenvolupament? Per què a més de l'assenyalament sense proves no es procedeix a analitzar les bondats de programes que van ser benèfics per a les dones? Que tal que és una dona la que ha aconsellat al president cancel·lar aquestes opcions només perquè van ser impulsades pel PAN? El pitjor atemptat a la dignitat de les dones és restar-los opcions o desqualificar el que s'ha aconseguit, a les quals s'han convertit en criminals cal jutjar-les sense concessions però evitem retrocessos com els que s'estan plantejant només per cobrir compromisos d'agenda mediàtica buida .

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH