diumenge, 24 de març de 2019

​El feminisme del treball

Montse Ros
Secretària de Comunicació Integral i Finances i portaveu de CCOO de Catalunya

Les persones més raonables admeten que la qualitat de l'atenció que es dóna a les criatures, a les persones amb discapacitat i a les persones grans és un signe de la bondat i la decència d'una societat. Nel Noddings ens fa notar la dissonància cognitiva d'aquestes mateixes persones raonables perquè no solen pagar un salari digne per a la cura de les persones. Està "normalitzada" la contractació de dones migrades "en negre". Moltes dones internes a les llars, hores d’ara, no tenen descans ni a les nits perquè les persones que necessiten cures, les necessiten sempre. Fins i tot quan aconsegueixen contractes legals, les treballadores domèstiques no tenen dret a l'atur perquè Espanya no ha reconegut el conveni 189 de la OIT, que milloraria la brutal situació laboral d’aquestes dones. La pel·lícula Roma mostra al món la vida d’una "interna".


Huelga 8 marzo


Hores d’ara, les educadores de les llars d'infants privades tenen un conveni tan legal com vergonyós que manté els seus salaris al voltant de 900 euros per 38 hores setmanals d'atenció directa a la mainada i 2 hores de preparació de l'activitat, la coordinació, l'avaluació i la paperassa.


Les dones del tèxtil han hagut de lluitar perquè el seu salari arribés als 1.000 euros bruts al mes, en conveni.


La secció sindical de Pronovias ha aconseguit un acord punter per a la protecció integral de les víctimes de violència de gènere.


El sindicalisme té tres les regles d’or per aconseguir canvis materials, tangibles. La primera és fer visible el què és invisible. La segona és formular el problema com a causa col·lectiva, no com a succés individual. La tercera és passar de la percepció a l'acció.


La pel·lícula Roma és un dels molts casos que ens permet fer visible una feina molt invisibilitzada. O el Me Too de l’any passat, que va trencar el silenci inherent a l’acció del poder. Els mitjans de comunicació són claus per a la denúncia, per "desnaturalitzar" les injustícies normalitzades com l'ordre natural de les coses.


La tasca de la Nel Noddings és un exemple de diagnòstic, quan ens indica que no ens trobem amb el problema individual d'una dona o d'una altra dona, sinó que analitza el conjunt de les relacions de poder i ens mostra un problema col·lectiu, estructural.


Vaig llegir a Paul Krugman que el valor monetari dels treballs no venia donat per cap regla natural i inamovible sinó que es guanya en la lluita social, que és més raonable organitzar-se laboralment que endeutar-se per anar a Harvard i buscar una sortida individual. Apunta directament a la tasca sindical, l'espai d'organització laboral, on el col·lectiu es fa material i esdevé subjecte actiu. Així les dones organitzades de les llars d'infants, de la geriatria, del treball social, del treball de la llar, del tèxtil, de la sanitat, de l'educació, de les químiques estan actuant per guanyar el valor del seu treball. Passar del valor teòric, o sentimental, que les persones raonables reconeixen, al valor efectiu en salari, en condicions laborals i en prestigi social costa molta organització i molta acció. El cas és que s'aconsegueix, encara que sigui modestament. La via és efectiva.


Els 8 de març estan resultant claus per a les dones, per fer visibles les situacions invisibles, per empoderar-nos col·lectivament i per organitzar-nos i actuar. Encara tenim molt per fer, però hem transitem per camins oberts.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH