Enric Botí: "L'ONCE és un miracle social"

 

Enric Botí. Delegat Territorial de l'ONCE a Catalunya

Arran de les eleccions internes a l'ONCE s'han produït canvis en la Delegació Territorial de Catalunya. El nou responsable, Enric Botí Castro de la Peña és una persona jove, lluitadora, solidària, i orgullosa de la seva institució.

Va entrar a l'ONCE el 1997 com a delegat de l'agència de l'ONCE. Des d'aquest dia, el jove i tímid Botí ha anat pujant esglaons de responsabilitat fins a arribar a dirigir a l'ONCE a Catalunya. Una tasca important que portarà a terme amb la il·lusió i eficàcia de la qual sempre ha fet gala. Estem segurs que no defraudarà als que van confiar en ell.

Sr. Botí, quins són els reptes als quals farà front com a delegat de l'ONCE a Catalunya?

Aprofundir en el que és el cor de l'ONCE que és que la il·lusió i la solidaritat arribin a totes les cases. L'ONCE està per donar vida a aquelles persones que perden la vista i que trobin un raig de llum. Gairebé 500 persones perden la vista a Catalunya i en aquest mandat que són els propers quatre anys es van a incorporar a l'ONCE, 2000 persones, volem que sàpiguen que aquí estarem per donar-los la mà. Per ensenyar-los que es pot viure. Per acompanyar-los amb un psicòleg i amb un tècnic en rehabilitació, amb un treballador social, amb un tècnic sociocultural. Si és un nen per apostar per l'educació, ens deixarem la pell. El més important és que les persones que perden la vista, estiguin perfectament capacitades i si és una persona en edat de treballar, i vol, anem a partir-se la cara, que és el millor que podem fer perquè trobi una feina perquè aquest dignifica les persones.

Portem vuit dècades fent això, perquè la societat confia en nosaltres, i molts ciutadans saben que si compren un cupó el que volen és que els toqui, però saben que si no hi ha premi, el que va a veure és un altre premi diferent, que és que a algú li anem a tornar les ganes de viure. I això sempre, imagina't l'orgull i privilegi, que suposa el poder dirigir una institució com aquesta i no fer-ho sol sinó amb un exèrcit impressionant. L'ONCE la formem 11.000 afiliats a Catalunya, persones que a part de rebre serveis es comprometen amb els valors de la institució. El millor exèrcit de comercials d'aquest país, ho sento molt, són els venedors de l'ONCE, 2.700. On hi ha persones que transformen la il·lusió en solidaritat cada dia. Són ells i elles, a les cantonades de les ciutats, prop de la ciutadania.

Després aquest fantàstic equip de professionals, prop de 400 persones a Catalunya, que atenem les necessitats de les persones cegues o de les que tenen una altra discapacitat. Liderar un projecte com aquest és un privilegi. Que una persona cega pugui arribar a formar part d'una institució com aquesta, i tractar d'ajudar-nos una mica cada dia, és el més bonic que li pot passar a algú que perd la vista, amb el complicat que és perdre la vista.

A part d'atendre els afiliats, l'ONCE també és solidària amb altres col·lectius del món de la discapacitat?

L'ONCE s'encarrega de prestar serveis socials a les persones que perden la vista, els cecs i cegues i gestionar la comercialització dels jocs socialment responsables. Després hi ha la Fundació ONCE que amb un 3% dels ingressos bruts del que venem cada dia, fa programes de col·laboració i solidaritat amb les persones que tenen altres discapacitats i les seves entitats. I després hi ha una tercera entitat que és ILUNION que és un grup d'empreses d'Economia Social que el que fa és apostar per l'ocupació de les persones amb discapacitat. Tot això, es diu Grup Social ONCE i ara mateix dóna feina a 73.000 persones, la majoria d'elles amb discapacitat. A Catalunya som 7.300 persones les que treballem en el Grup Social ONCE. 1 de cada 450 persones que treballa a Catalunya ho fa en el Grup Social ONCE: en ONCE, Fundació ONCE o ILUNION. Ens hem convertit en un operador d'ocupació molt important, i sobretot, de persones amb discapacitat. Hem demostrat a la societat que volem les coses no "per ser" sinó "per fer", que no és el mateix, volem ser útils, productius, estar capacitats, aportar a les nostres famílies, viure amb dignitat. Aquest és l'objectiu principal de l'ONCE.

Fundació ONCE col·laborant amb FCEDF i Comkedem

El futur portarà la robotització a les nostres vides. Com ho afronta ONCE?

La tecnologia i la robotització la utilitzem cada dia perquè sigui una aliada, una amiga i no una enemiga. Fem un esforç constant per adaptar-nos als canvis i la tecnologia és la que està marcant el ritme dels canvis. Adaptar-nos a la tecnologia significa reivindicar la seva accessibilitat, la seva usabilitat i la seva assequibilitat. Quan es donen les tres paraules la tecnologia és integradora, inclusiva. Si falla una d'aquestes tres paraules la tecnologia és exclusiva, no la podem utilitzar tots. L'ONCE defensa un model on la tecnologia ha d'estar al servei de tots i de totes. El que passava al Mobile World Congress del 5G, l'ONCE creu en l'Internet de les persones. La tecnologia ha d'estar al nostre servei per donar-nos oportunitats. La robotització no ha de permetre canviar una màquina per una persona sinó més aviat al contrari, que sigui un complement del que fa una persona. La tecnologia ha d'estar al servei perquè potenciï la nostra autonomia, la capacitat de valer-nos per nosaltres mateixos i després que ens doni eines per normalitzar la nostra vida, per ser iguals que tu, ni més ni menys. Avui una persona cega amb un mòbil pot fer coses que fa 20 anys no ens imaginàvem.

Model de casa accessible ONCE

Explica'ns què pot fer amb un mòbil una persona cega?

El mateix que tu. Llegir el correu electrònic, contestar, llegir un WhatsApp, consultar la premsa, escoltar la ràdio, ficar-se a Twitter, a Facebook. A les xarxes socials i en la tecnologia tenim una frase que diu: "Que més val una paraula que mil imatges". I està molt clar, les paraules inclouen i les imatges sense etiquetar exclouen. Així que quan fem servir la tecnologia, l'ONCE, també és concienciadora del que podem fer per, que aquest 3% de la població mundial, que té una discapacitat visual pugui utilitzar-la com tu, si tenim en compte petits elements, això és de tots . La informació és per a tu i per a mi.

Enric Botí amb membres del COCARMI

En aquest sentit, l'ONCE, a través de la Tiflotecnologia, ha fet grans aliances amb els grups tecnològics perquè la tecnologia sigui integradora i igualitària.

Gràcies a la venda dels cupons a l'ONCE disposem d'uns recursos, i amb 80 anys d'existència, hem pogut formar uns professionals que es diuen ITBS (Instructors en Tiflotecnologia) que han anat aprenent que tecnologies es fan servir, i qual, potència les nostres capacitats per ser autònoms en lectura, escriptura i en accés a la informació. Aquesta mateixa evolució va fer que creéssim fa 20 anys un centre, el CTI (Centre de Tiflotecnologia i Innovació), que al que es dedica és a valorar que distribuïm entre les persones afiliades. Productes per a la vida diària, una bàscula de pes, una mesuradora de cuina, un termòmetre parlant qualsevol aparell, l'ONCE s'ha preocupat que algú ho adapti i el puguem comercialitzar. Tot i que la tendència que volem seguir ara és que no tinguem d'adaptar les coses nosaltres sinó que el fabricant d'origen entengui que si surt ja ben dissenyat el podem fer servir tots. És un producte integrador.

Aquest és el canvi de mentalitat de futur, entenc?

Cada vegada tenim més normes que ens permeten que això sigui així.

Creus que com a societat hem avançat amb l'objectiu 2020 de plena accessibilitat?

Hem avançat en el que teníem fet però estem retrocedint en el que estem construint. Estem incloent nous elements a les nostres ciutats que comencen a posar en perill la integritat física de les persones cegues. Avui s'estan fent carrers de plataforma única, que són carrers que vénen a pacificar les ciutats, però que posen en perill la mobilitat d'una persona cega, d'un nen, que no sap quan s'acaba i comença la vorera. D'una persona amb una discapacitat intel·lectual que no entén els codis visuals que rep o d'una persona gran. Compte amb els elements que estem incloent en les nostres ciutats que no ho estem fent per a tothom.

Les anomenades carrers de vianants?

Les anomenen carrers de cota zero o plataformes úniques. En relació a aquest tipus de carrers l'ONCE no està a favor d'elles perquè no s'estan dissenyant bé, no s'està delimitant la zona de vianants perquè jo pugui passejar amb el meu bastó sense cap tipus de perill, per saber on comença la vorera i on acaba el carrer.

Al fil del que dius, com pot ser que no s'hagi après després de 80 anys tenint una organització tan potent com ONCE?

L'ONCE no és un policia de l'accessibilitat, és un conscienciador social, que assessorem pensant que les coses es facin per a tothom. I és el que hem fet. Però quan es fan carrers de plataforma única estan prioritzant altres criteris que no són l'accessibilitat universal. Perquè si ens atrevim a dissenyar carrers en una ciutat que són més modernes, que pacifiquen les zones, però que hi ha ciutadans que de sobte es troben, amb un risc, que abans no teníem, potser no ho estem fent del tot bé. L'ONCE el que diu és que vagin amb compte que no ho estan fent bé. Et dic les superilles, la invasió que hi ha últimament dels patinets elèctrics, les bicicletes o els cotxes híbrids que no produeixen cap tipus de soroll. Imagina't en un carrer de plataforma única posa-me'n a mi a caminar allà --Enric Botí és cec--. Mareta meva, mareta a veure si arribo a l'altre costat! Són elements amb els que hauríem de caminar amb una mica més de cura que comencen a dissenyar i que estem advertint a Ajuntaments ia operadors que haurien de fer-se amb una major consciència d'universalitat i que siguin per a tothom.

I, com s'està treballant des de l'ONCE?

Amb conscienciació pública, amb sensibilització i demanant que es facin normes, assessorant, que regulin millor aquests nous elements. L'ONCE no diu que no es facin, sinó que es faci bé. Que es faci pensant en tots. Però de vegades la realitat, els arquitectes, els projectes i les decisions polítiques van una mica més ràpid que la necessitat sobre la utilitat i l'accessibilitat.

Vol dir que en el segle XXI en la nova arquitectura de les ciutats no es té en compte l'accessibilitat?

La realitat va molt més ràpid. A mi també em costa entendre que es facin carrers que no vagin bé per a tothom. Que no garanteixin la mobilitat de tots.

Hem fet una campanya "el barrerismo". Volem que aquesta paraula un dia només hi hagi al diccionari, a la RAE, que no existeixi enlloc més. Perquè fem les coses pensant en tots.

(Més informació en el següent enllaç: https://www.change.org/p/barrerismo)

Aquest és un vídeo de la Fundació ONCE conscienciant sobre aquesta paraula. Dient que demanem constantment entorns accessibles, igualitaris, que donin oportunitats, que pensin en les necessitats de totes les persones. Per conscienciar els polítics, als arquitectes, als dissenyadors, al legislador.

Mirant al futur com s'imagina la societat?

Crec que la nostra societat va a anar evolucionant. Cada vegada se'ns reconeixen més els drets però s'han de garantir també aquests drets. Que es digui que tenim dret a l'ocupació està bé. Que hi hagi una llei que obligui les empreses a uns percentatges. Però si després no es garanteix que això es faci, ja que al final, moltes vegades, les lleis són només lleis. Aquí cal una major conscienciació. Avui tenim la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat que va promulgar l'ONU el 2006 i han passat molts anys i diu que tenim molts drets fonamentals.

Lliurament dels Premis del Concurs Escolar ONCE

Vostè és una persona molt positiva?

Molt positiu, per això vull donar un missatge positiu: la societat ha evolucionat, perquè ha vist a les persones amb discapacitat lluitar i sortir al carrer. Estem més conscienciats. A ningú se li passaria pel cap pensar que no tenim els mateixos drets. Llavors, per què no els podem gaudir? Falten eines, recursos i consciència, aquestes fases són les que reivindiquem des de l'ONCE.

Jugant al Goalball

Parlant del esports, es va a aconseguir la mateixa visualització entre esportistes Paralímpics i Olímpics?

Un dels objectius de l'ONCE ha estat normalitzar la vida de les persones amb discapacitat. I normalitzar-la ha estat l'educació, l'ocupació o l'esport. L'esport al final ens visibilitza. Hem deixat de ser aquells pobrets de: "Mira, mira! Aquest corre i és cec, pobret". Això ja no ho sents. Aquest corre, és cec i ho fa en 11 segons i mig quan fa els 100 metres. Com corre o com salta. Ja hem posat en valor als nostres esportistes. En qüestió d'igualtat encara queda un camí per recórrer. Però l'esport ha ajudat a normalitzar la vida de les persones amb discapacitat. Que se'ns vegi competitius. Que se'ns vegi practicant esport com la ciutadania i fer-ho amb bons resultats. Què necessitem? Més ajudes, més suports per part dels governs, més conscienciació, més oportunitats a la pràctica esportiva i aquí hem de seguir evolucionant tots. I segurament Barcelona 92 i els seus paraolimpíades van ser aquest punt d'inflexió. I des de llavors hem anat fent passets. Però en aquells jocs Paralímpics visibilitzem el que érem capaç de fer tots.

Al món no hi ha una organització similar a l'ONCE. Treballa per impulsar iniciatives en altres països?

L'ONCE al final és un miracle social. M'he preguntat tantes vegades perquè existeix. I existeix perquè la ciutadania un dia ho va voler. Va voler que hi hagués un producte amb el qual poguéssim guanyar-nos la vida. Podíem quedar-nos a casa i rebre una ajuda al mes però un grup de valents van decidir sortir al carrer. Perquè tenien famílies, es volien guanyar la vida i es podia donar un passet més ajudar els altres. I això és l'ONCE, és l'essència. Per molt que hàgim crescut l'essència és aquesta voluntat de superar-nos, de demostrar que som capaços de "reilusionarnos" una mica cada dia. I aquest model seria bonic que es pogués anar expandint.

Nosaltres tenim consciència, col·laborem amb organitzacions de cecs d'Europa a través la Unió Mundial de Cecs o l'EDF (The European Disability Foundation) de diferents formes, perquè tots els cecs del món puguem dibuixar un camí o un horitzó millor. Anant a nivells molt diferents però l'ONCE juga un paper d'activista, que és el que ha de ser, activista. De fet tractem d'expandir una mica el model social ONCE. Ara hem obert dues bugaderies industrials de ILUNION en cooperació amb Colòmbia. Hem volgut anar a aquest país per explicar-los que hi ha un model d'empresa, d'economia social, que és rendible. Que el benefici no l'hi queda cap accionista i que es reinverteix en la conscienciació social, que és la contractació de persones amb discapacitat.

Després a través d'una fundació nostra la FOAL cooperem activament amb totes les persones de parla hispana, ensenyem a generar recursos, a formar-se, a que puguin llegir en Braille, rehabilitar-se, a buscar feina a través dels nostres propis professionals. Fent voluntariat. I una acció concreta és que col·laborem amb les associacions de cecs que hi ha a Amèrica Llatina. La nostra acció arriba a molts llocs, no arribem a tots. Però vam arribar a molts llocs.

Com contribueix l'ONCE a l'educació de les persones cegues?

L'ONCE ha fet un gran esforç en anar cap a un model d'educació integradora. Els estudiants que no acaben l'ESO, hi ha una mitjana europea d'un 10% de fracàs escolar, a Espanya estem en el 18% i fixa't en l'ONCE, estem en un 5%.

És un model d'èxit?

És un model d'educació inclusiva, d'assessorament a través dels nostres professionals, de coordinació amb l'aula, d'adaptació dels materials, de com va el projecte curricular, de reforç des dels centres de l'ONCE al centre educatiu. Hi ha un treball intensiu a Catalunya de 100 professionals que han fet que els 1.200 estudiants cecs vagin, cada dia, evolucionant educativament a millor en igualtat de condicions. És una cosa fenomenal, cosa que fa 50 anys era inimaginable i que ara és una realitat que palpem.

Lliurament del cupó del 60 aniversari de RTVE

L'ONCE està vinculada al joc social?

Avui l'ONCE és un miracle social perquè podem oferir-li alguna cosa a la societat. I què li oferim? Una cosa que ofereix molta gent però que nosaltres ho fem de forma diferent. En diem Joc Socialment Responsable. Tens operadors, apostes esportives, internet, físics de la Generalitat, de l'Estat. Fa 40 anys no era així. Fixa't el que hem hagut de fer per adaptar-nos, per sobreviure. L'ONCE és només un 5% del que la gent es gasta en joc cada dia. Recaptar un percentatge molt petit. I amb un 5% hem aconseguit en aquest país que alguna cosa es digui Grup Social ONCE i que doni feina a 73.000 persones. Gràcies a això perquè sinó això no existiria. El premi és molt important. L'any passat a Catalunya vam repartir 104 milions d'euros en premis. Al final, què és el premi ?, que et toqui els diners. Però per a una persona que un dia té un accident o surt d'un hospital perquè li han diagnosticat una malaltia, o neix cega, el premi és que pugui tenir una institució al costat, si es pot dir premi, que lluiti per la teva qualitat de vida. Nosaltres no existiríem si la gent no confiés en nosaltres cada dia. Cada vegada que compren un cupó aquestes confiant que tot això sigui possible. És un projecte solidari. És solidari aquest país? Sí, perquè hi ha la ONCE. Existim perquè la gent ens voleu. Tot això cal cuidar-lo.