dimecres, 18 de setembre de 2019

Les cites electorals resten opcions a Espanya de millorar la seva posició a la Unió Europea

|

Pere su00e1nchez i Jean-Claude Juncker


Espanya pot perdre opcions d'influir a la UE i de guanyar quota de poder en les institucions comunitàries si els resultats del 28-A no són concloents i les negociacions per formar Govern es demoren, segons constata el Reial Instituto Elcano a una anàlisi titulat 'Cap a un ecosistema d'influència espanyola a Brussel·les'.


El text sosté que el Govern espanyol hauria de dissenyar una "estratègia nacional d'influència" a la UE per al període 2019-2024, concretant quin tipus de UE vol i quins seran els seus temes prioritaris.


És més, creu que aquesta visió hauria de comptar amb el major consens polític possible, encara que sigui una declaració de principis, per dotar-la de "coherència" i "continuïtat" de cara, sobretot, als funcionaris i actors de la societat civil espanyols en Brussel·les. No obstant això, assumeix que "la debilitat parlamentària del govern socialista" i la convocatòria d'eleccions generals per al 28 d'abril compliquen aquesta possibilitat.


Després del 28-A, avisa que si les negociacions per formar Govern s'allarguessin, "debilitarien l'Executiu espanyol a Brussel·les i distraurien la seva atenció política a l'hora del repartiment de poder europeu, que requereix una important inversió en temps i energia".


ENERGIA DESTINADA A la "CRISI CATALANA"


De la mateixa, manera, els investigadors assumeixen que "la crisi catalana (encara no resolta) continuarà requerint bona part del capital polític del Govern i dels altres representants espanyols a la UE".


I això malgrat que Espanya té opcions de guanyar pes a la UE per diversos motius: el buit que deixarà la sortida del Regne Unit, el 'replegament' euroescèptic d'altres països 'grans' com Itàlia o Polònia, l'alta probabilitat de començar a ser contribuent net i el pes que els principals partits --sobretot PSOE, PP i ciutadans-- tenen en els seus respectius grups europeus.


No obstant això, el calendari juga en contra: les eleccions europees se celebraran un mes després que les generals --ja alhora que les autonòmiques i municipals--. La previsió és que el nou president de la Comissió Europea sigui votat a Estrasburg i que a la tardor comencin les audiències als candidats a comissaris --que són proposats pels governs nacionals--. El 31 d'octubre hauria de prendre possessió la nova Comissió.


Així, el primer que ha de fer el Govern és decidir si licita per un dels tres grans llocs polítics que es negocien (Presidència de la Comissió, del Consell Europeu, i alt representant d'Afers Exteriors i Seguretat) o si, per contra, optar per una vicepresidència o comissaria de pes o d'especial rellevància per als interessos d'Espanya.


Amb el sistema de 'Spitzenkandidaten', el president de la Comissió se suposa reservat a la família política que obtingui més vots, però en la pròxima Eurocambra és molt possible que un acord de populars i socialistes no sigui suficient per garantir la investidura.


Amb tot, l'anàlisi de Elcano se centra en la necessitat, no ja de copar llocs de gran visibilitat, sinó de construir un ecosistema d'influència coherent amb presència de funcionaris espanyols en alts nivells de les institucions i, a més, amb contactes fluids amb la representació espanyola, les comunitats autònomes, els eurodiputats i les associacions de la societat civil.


A la Comissió, l'alt representant té la iniciativa per elegir els 11 membres del seu gabinet i pot usar-los a manera de "cromos" per intercanviar amb altres països; en el cas d'un comissari, són set.


PERSONAL A GABINETS I DIRECTORS GENERALS


En aquest escenari, el Govern haurà de treballar durament per col·locar espanyols en els equips de transició que preparen les audiències dels comissaris, amb vista a estar després en els seus gabinets. També a augmentar el nombre d'espanyols en les direccions generals i, en tots els àmbits, a fomentar xarxes d'influència espanyola entre gabinets dels diferents comissaris.


En aquest punt, l'informe destaca que la Comissió Europea ara encoratja que el seu personal mantingui contacte amb els seus països de procedència per incorporar les seves sensibilitats. I cita exemples d'èxit, com la capacitat de França d'influir en matèria de Defensa, Països Baixos en temes monetaris i Itàlia en temes fiscals.


Pel que fa a les altres institucions, aconsella reforçar la presència d'espanyols a la Direcció General i Institucional de la Secretaria General del Consell.


Finalment, aconsella identificar eurodiputats no espanyols que coneguin bé Espanya i les seves prioritats i treballar amb ells en assumptes com Gibraltar o Catalunya, "on és fonamental ser proactius ja que el Parlament és la institució políticament més porosa i susceptible d'acceptar certes narratives simplistes i demagògiques".


"Combinant una millor política de comunicació i apostant per eurodiputats d'altres nacionalitats que comprenguin aquests temes, s'estalvia als espanyols l'haver de gastar massa capital polític", explica l'informe i, a més, es guanya efectivitat. L'exemple aquí seria la defensa de la Constitució espanyola que ha fet en els últims anys el president de la institució, Antonio Tajani.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH