dissabte, 25 de maig de 2019

L'"avi" prehistòric de les aus de la Península era de Terol

Troballa dinosaure peninsula iberica


Un equip internacional liderat per Borja Holgado, investigador associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb la participació d'un grup de la Universitat de Saragossa, ha descrit el pterosaure més gran trobat a la península Ibèrica.


Es tracta de la nova espècie de rèptil volador 'Iberodactylus andreui', i la seva investigació científica la publica la revista 'Scientific reports'.


El fòssil trobat és d'un pterosaure piscívor d'uns quatre metres d'envergadura que va viure en l'actual província de Terol fa uns 125 milions d'anys, i és la tercera i més gran espècie d'aquest grup que es descriu a la península Ibèrica.


La resta fòssil que ha permès descriure la nova espècie va ser trobat en un jaciment de la localitat de Obón (uns 100 quilòmetres al nord de la ciutat de Terol) i respon a la part del morro de l'animal.


Un dels caràcters anatòmics distintius d'aquest pterosaure és la seva cresta òssia, una protuberància a la part superior del crani: "La funció d'aquesta cresta no està clara, però probablement es tracti d'un caràcter de dimorfisme sexual com s'observa en altres espècies de pterosaures relacionades amb Iberodactylus", explica Holgado, investigador associat al ICP que lidera la investigació.


Les restes de pterosaures són molt escassos en el registre fòssil, ja que els seus ossos són fràgils i buits per facilitar el vol d'animals tan grans, i això disminueix la probabilitat que es fossilitzin.


L'holotip, és a dir la resta fòssil que ha servit per descriure la nova espècie Iberodactylus andreui, està dipositat a les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa.


Era un pterosaure de gran envergadura, ja que s'estima que amb les ales esteses mesurava uns quatre metres de cap a cap, més que qualsevol au actual.


Els pterosaures van ser el primer grup de vertebrats que va desenvolupar el vol actiu, i l'estructura de les seves ales era semblant a la dels ratpenats actuals, amb una gran membrana subjectada per l'extremitat anterior que els permetia propulsar, però amb la diferència que estava subjectada per un dit hipertrofiat i no per tota la mà com en els ratpenats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH