El Teatre Lliure recupera una obra de Henry Miller posposada el 2018

 

El Teatre Lliure de Barcelona ha reprogramat l'obra 'El somriure al peu de l'escala' basada en la narració de l'escriptor Henry Miller, dirigida per Ramon Simó i traduïda per Màrius Serra, després de retirar-la de cartellera en 2018 per una lesió del protagonista Jordi Martínez, i que es podrà veure del 4 d'abril al 5 de maig.

Ho ha explicat Simó en roda de premsa aquest divendres al costat de Martínez i a la resta d'intèrprets --Joan Arqué, Oriol Boixader, Tanja Haupt i Griselda Juncà-- i ha assenyalat que Miller fa servir el personatge principal, el pallasso August, per "descriure a si mateix".

Tot i no ser la primera versió escènica de l'obra, Simó ha destacat que aquesta adaptació és una "barreja conceptual de llenguatges" en què les disciplines de teatre i circ comparteixen espai escènic i en què els artistes són alhora intèrprets, pallassos , trapezistes i músics.

Simó ha explicat que el tema fonamental de l'obra és la recerca de la veritat que defineix a cada persona, una indagació de la identitat pròpia a manera d'introspecció íntima que realitza el pallasso August (Martínez) i que el porta a assegurar que aquesta es troba "fent i sent el que cada un és".

Aquesta recerca s'emmarca en la contradicció que va acompanyar Miller al llarg de la seva vida, la "distinció entre l'artista i la persona", ja que va voler ser reconegut com un gran escriptor, però sense renunciar mai a l'èxit, com ha assenyalat el director.

Pel que fa a l'estructura, Serra ha explicat que la narració original en tercera persona s'ha transformat en una "espècie de monòleg" en primera persona amb petits diàlegs afegits per a la resta del repartiment.

VERITAT, HUMANITAT I ANARQUISME

Simó assegura que li agrada treballar amb pallassos perquè són una de les "màximes veritats" en el món de les arts escèniques perquè treballen en present, amb precisió i exactitud, així com per la seva humanitat en ser capaços de riure dels seus propis errors i la seva anarquisme al no reconèixer cap altre poder que el del poble.

Igualment, l'equip ha volgut destacar que l'obra extrapola el concepte del pallasso original de circ, traspassant les seves limitacions com el lloc tradicional d'actuació o el llenguatge usat per aquest.

MÚSICA EN DIRECTE I ORIGINAL

El compositor Joan Alavedra ha explicat que tota la música de l'espectacle és original, en directe i interpretada per part del repartiment, a excepció d'un element electrònic produït en estudi, ja que consideren que és un "element fonamental" per a qualsevol espectacle de teatre.

Martínez ha destacat que una altra particularitat de l'obra és que aquesta s'ha "gestat en grup", ja que totes les parts implicades han estat en contínua comunicació i han assistit juntes als assajos, una tècnica que segons l'actor és poc usual i que propicia que l'equip evolucioni en conjunt.