Mor un dels últims supervivents de la lleva del biberó

Màxim Calvo Traíd hagués complert 99 anys el 15 d'abril. Residia a Barcelona i estava molt vinculat al municipi de Vimbodí i Poblet (Tarragona). Va viure en pròpia carn la Guerra Civil espanyola i va formar part de la quinta del Biberó, coneguda per la curta edat dels combatents republicans. Aquest tràgic episodi de la seva vida va inspirar la novel·la 'La guerra no era cap joc'.

Avui s'ha conegut que Màxim Calvo ha mort a Barcelona, on vivia amb la seva família, al barri de Gràcia, i es perd així un dels testimonis vius del camp de batalla.

Va ser un dels milers de joves d'entre 17 i 18 anys que va lluitar en el bàndol republicà i va passar a ser un dels 'biberons', un col·lectiu del que tot just avui queden supervivents i els que encara viuen tenen prop de cent anys.

Màxim Calvo va néixer a Báguena (Terol) el 1920 i als quatre anys es va traslladar amb la seva família a l'barri barceloní de Verdum, que actualment està al districte de Nou Barris. Amb 18 anys acabats de fer va ser reclutat per l'exèrcit republicà per lluitar contra les tropes franquistes a les batalles del Segre i de l'Ebre.

Després del periple bèl·lic i el seu ingrés en camps de concentració i de treball, Màxim Calvo va tornar a Barcelona.

El seu pas pels escenaris de batalla el va portar a escriure una novel·la, 'La guerra no era cap joc' (Salòria Edicions, 2015) amb l'ajuda del periodista Enric Alfonso, com a homenatge als companys de files, molts dels quals van acabar morts en les trinxeres.

Sempre va estar molt vinculat a la localitat de Vimbodí i Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà, on la seva família té una residència des dels anys 50.

Màxim Calvo va quedar vidu l'any 2000. Tenia una filla, un fill, una néta i dues besnétes.