Guàrdies civils lesionats revelen que una doctora no els va voler atendre

 

Dos agents de la Guàrdia Civil que van actuar l'1 d'octubre de 2017 a un col·legi electoral de Dosrius (Barcelona) per impedir la celebració del referèndum il·legal han revelat aquest dijous en el judici pel procés independentista a Catalunya al Tribunal Suprem que una doctora del centre de salut al que van acudir per les lesions ocasionades durant un enfrontament amb els manifestants es va negar a atendre'ls.

Amb aquests testimonis ha conclòs la sessió de matí de la vista oral, que s'ha vist interrompuda a les 12.30 hores a causa de que dos magistrats del tribunal, Luciano Varela i Ana Ferrer, havien d'acudir a la reunió de la Junta Electoral Central (JEC), de la qual són membres. El judici es reprendrà a les 16.00 hores amb les declaracions d'altres 24 agents de l'Institut Armat que relatessin davant del tribunal les seves experiències l'1-O.

Aquests dos testimonis formaven part d'un primer gran grup que es va acostar fins al centre 'Casal de les Cotxeres' per obrir un passadís que permetés a la policia judicial accedir-hi i requisar el material electoral. Tots dos han explicat que anaven sense equipació de seguretat perquè se suposava que "no anava haver problemes, que era tot pacífic", ha destacat un dels testimonis.

Igual que han narrat en aquest judici altres guàrdia civils que van treballar aquest dia per impedir la celebració del referèndum en altres centres de votació de Catalunya, aquests agents han explicat que quan van arribar a l'escola van començar a sentir crits i insults dels concentrats i que aquests van començar a agredir-los en el moment que els van demanar que es retiressin voluntàriament.

"El primer que van fer va ser donar-me un cop de puny a la boca, em van treure la boina i se la van començar a llançar", ha recordat un d'aquests agents que anava en un primer gran grup, al mateix temps que ha afegit que va rebre empentes, trepitjades i esgarrapades a l'esquena. El seu company, també membre de la mateixa unitat, ha descrit que durant uns minuts va perdre part de la visió en rebre un fort cop de cap que li va provocar una ferida a la cella.

LA DOCTORA ES VA NEGAR "A PRIMERA INSTÀNCIA"

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, els dos testimonis han afirmat que ells, igual que part dels seus companys van acudir a un centre de salut perquè els estudiessin les ferides i que una doctora va rebutjar "en primera instància" atendre'ls.

L'advocat Andreu Van den Eynde, que defensa l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, ha insistit en aquesta qüestió preguntant sobre si van indicar que els danys físics van ser fruit d'agressions o de per què les ferides no es constaten en el informe mèdic.

Tot i que els agents de la Benemèrita han indicat que si van indicar el motiu de les mateixes, el president del tribunal, Manuel Marchena, no ha deixat que el lletrat continués per aquesta línia, ja que, segons ha asseverat, els testimonis no poden explicar el que fa un altre tipus de professional, la testifical, a més, no ha estat sol·licitada.

No obstant això, un dels agents ha volgut precisar que finalment aquesta doctora sí que els va atendre després que superiors de la Guàrdia Civil cridessin al director del centre mèdic per comunicar-los que havia passat.

No és la primera vegada que un agent de l'Institut Armat recalca durant la seva compareixença en aquest judici que no va poder a ser atès en un centre sanitari després de la seva actuació l'1 d'octubre. Aquest dimecres, un dels testimonis va rememorar que va haver d'acudir dies després a un metge de la Guàrdia Civil després que en el centre de salut es neguessin a revisar les lesions perquè estava "col·lapsat".

ADVOCATS TRACTEN SUAVITZAR EL RELAT DE LA VIOLÈNCIA

Per la seva banda, les defenses, especialment la dels líders de les associacions ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, així com la de Junqueras, han intentat minimitzar el relat sobre l'actitud violenta dels concentrats que han manifestat els testimonis.

En aquest sentit, l'advocada de Cuixart, Marina Roig, ha preguntat si van escoltar càntics com "som gent pacífica" o mencions a la "no violència", al que un dels agents ha afirmat rotundament que ho va escoltar "entre moltes altres coses".

Van den Eynde ha preguntat a tots dos si van veure els manifestants amb les "mans en l'aire". "Més sobre nosaltres que sobre l'aire" i "sí, i per sota em donaven puntades de peu", han estat les respostes dels dos testimonis, que han assenyalat que van haver de sortir "corrent" o "caminant ràpid" un cop conclosa l'actuació.

Aquest dimecres també ha comparegut un altre dels agents que va estar a Dosrius com a membre del segon gran grup, que sí que anava equipat amb casc, escut i defensa reglamentària (porra). Ha destacat que els manifestants "feien força, es mostraven violents" i els van pegar i amenaçar. Concretament, ell va rebre un cop de peu a la canyella, que li va originar un hematoma, ha indicat.

MARCHENA IMPEDEIX EL DEBAT DURANT EL INTERROGATORI

La seva declaració s'ha vist protagonitzada per Jordi Pina, advocat de l'expresident de l'ANC, en intentar recordar al guàrdia civil que està sota jurament, una vegada que no s'ha volgut contestar a la pregunta formulada pel seu company Van den Eynde sobre si recorda que ell o els seus companys colpegessin als ciutadans o arrenquessin la camisa d'un manifestant.

El magistrat Manuel Marchena li ha interromput immediatament i li ha etzibat que advertir de les "generals de la llei d'enjudiciament criminal" és una funció que correspon al president del tribunal, és a dir, a ell mateix.

Això no ha quedat aquí, ja que quan el lletrat ha inquirit al testimoni sobre si està segur que no va veure a cap company colpejant, l'advocat de l'acusació popular Vox, Javier Ortega Smith, ha protestat per deixar constància que es tracta de la mateixa pregunta que la de l'advocat de Junqueras. Marchena ha tancat l'assumpte emfatitzant que el "interrogatori no es convertirà en un debat entre la defensa i l'acusació".