Sempre és temps per al diàleg

Nuria López - Javier Pacheco
Secretaria General de CCOO de Andalucía - Secretario General de CCOO de Catalunya

Molts són els llaços que uneixen Andalusia i Catalunya i que articulen una relació cultural, social, econòmica, política, que necessita d'un marc permanent de diàleg que de via a les nombroses iniciatives que la societat civil impulsa contínuament.


Les nostres organitzacions, CCOO d'Andalusia i CCOO de Catalunya, dues confederacions territorials que connecten el sud i el nord de la península, han estat estretament vinculades des dels seus orígens, en primer lloc per la influència dels fluxos migratoris dels anys 60 i 70 del passat segle, que s'aproximaven les nostres cultures i les nostres gents gràcies al trànsit dels corredors socioeconòmics que el desenvolupament industrial i comercial possibilitava a la sortida del franquisme. Moltes són les nostres referències sindicals compartides que han estat claus per al desenvolupament i creixement de la primera organització sindical del país i dels nostres territoris.


És aquesta influència intercultural la qual va apostar per una defensa d'un desenvolupament democràtic en la transició, on els drets socials que defensa prioritàriament una organització sindical, defensessin els drets nacionals d'una societat plural, perquè de la mà, vertebraran la convivència i la cohesió social de les classes populars de país. Importants van ser les mobilitzacions que es van produir tant a Catalunya com a Andalusia per aconseguir consolidar el model territorial en comunitats autònomes a Espanya a través dels seus estatuts d'autonomia amb la participació de la ciutadania i el compromís de la societat civil organitzada.


Aquesta aposta pels drets socials i identitaris d'andalusos a Catalunya i catalans i andalusos migrants a Andalusia ha estat la cola d'una societat diversa que de la seva pluralitat fa la seva riquesa, alhora que un antídot per als anhels post-franquistes d'una Espanya recentralitzadora que ofegava el desenvolupament econòmic i social d'un país que va apostar per la solidaritat i fraternitat entre els pobles d'Espanya. Tal com s'ha articulat també en la història de CCOO.


Les nostres organitzacions no hem confós mai els interessos de la classe treballadora i els seus drets identitaris amb les derives nacionalistes. La identitat com un signe de solidaritat i igualtat és un valor. Però quan s'utilitza com un instrument de jerarquització o segmentació social només atén a interessos d'unes elits que envolten en banderes seus interessos econòmics que sempre van en contra de les treballadores i els treballadors. CCOO a Andalusia i Catalunya sempre hem lluitat contra els nacionalismes allà on es produïen i ho seguirem fent, no des d'un debat de posicions, sinó de raonaments, fugint de simplismes i articulant el nostre discurs recolzat en un enfortiment del contracte social i d'un major desenvolupament del quadre de llibertats democràtiques.


A CCOO de Catalunya i CCOO d'Andalusia en l'actualitat ens toca de nou reafirmar els nostres principis i valors en un país que es vertebri des d'un bon ús del marc democràtic per a la reconstrucció del contracte social, com a millor eina per combatre la paràlisi i bloqueig polític i institucional que arrosseguem en els últims anys i l'avanç del populisme, neofeixisme i ultranacionalisme que representa una dreta que s'obre camí per Europa, instal·lant a Espanya, tal com hem vist en les últimes eleccions a Andalusia.


Hem comprovat com s'ha utilitzat i s'utilitza el marc territorial com a arma llancívola per obrir-se camí en les institucions, pretenent confrontar les nostres societats des nacionalismes excloents que aprofundeixen en la bretxa de les desigualtats retallant drets i llibertats a les classes populars.


Per això és important no perdre de vista que construir i reconstruir els ponts tantes vegades com calgui es fa molt necessari en l'època en què vivim. Per això saludem la iniciativa del col·lectiu que ha organitzat els diàlegs entre Andalusia i Catalunya i que es celebren a Barcelona els dies 5 i 6 d'abril, així com els que es van celebrar fa uns mesos a Sevilla. Iniciatives que s'emmarquen en la cultura tradicional de les comissions obreres i que duem a terme en la nostra activitat quotidiana, en els convenis, en la concertació, en els conflictes, sempre des del diàleg, perquè sempre és temps per al diàleg.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH