dimecres, 24 de abril de 2019

Un comissari de Policia acusa els Mossos d'"afavorir" la votació de l'1-O

|

Un comissari principal de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional considera que el dispositiu previst pels Mossos d'Esquadra va ser dissenyat per "afavorir" la celebració del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017 en adoptar una actitud merament "contemplativa" i fins i tot en alguns casos entorpir l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en els centres de votació. També ha denunciat "seguiments" per part d'agents del cos autonòmic a policies i guàrdies civils.


defenses suprem


Així ho ha manifestat el comissari, que va ser comissionat a Barcelona per coordinar l'actuació policial d'informació durant l'1-O, durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista a Catalunya, on ha fet una prolixa descripció de l'actuació de els Mossos durant l'1-O, un comportament que ha qualificat de "terrible" en diverses ocasions, cosa que, segons la seva opinió, "no té sentit".


"El que va ser terrible és que algunes actuacions només podien respondre al disseny del propi dispositiu. Va haver-hi actuacions que només podien ser destinades a facilitar la celebració del referèndum", ha explicat el fiscal Javier Zaragoza.


'BINOMIS' AVISANT DE L'ARRIBADA


El comissari ha posat diversos exemples de mossos que a última hora del dia se'ls va veure "permetent el recompte" de la votació, "dient que es podien portar les urnes a casa" perquè no fossin confiscades o situant-se dins dels centres "com si d'un referèndum ordinari es tractés". "En algun cas terrible, algun integrant del 'binomi' va alertar de la nostra arribada a l'escola, amb el risc que això suposa per a l'actuació de la policia", ha ressaltat.


Tot i que ha reconegut que hi va haver "alguna excepció", com un mosso que va auxiliar a un policia quan sortia d'una escola, i que hi ha "grandíssims professionals" en els Mossos, ha afirmat que li sembla "terrible" que algunes actuacions d'agents del cos autonòmic "només podien respondre al disseny del propi dispositiu", que li fa "pressuposar" que l'objectiu d'aquest era "facilitar" la votació.


Això sí, també ha relatat diverses "actuacions" de mossos que semblaven ser "a títol personal", com alguns casos d'agents que anaven "d'un col·legi a un altre" per intentar "entorpir" la tasca de Policia Nacional i Guàrdia Civil.


Pel que fa als seguiments que ha denunciat, el comissari no ha mostrat cap dubte i ha parlat fins i tot de "equips camuflats" de mossos que "seguien" a policies nacionals i "comunicacions" intervingudes del Centre de Coordinació de la policia autonòmica (Cecor) "ordenant que els seguissin".


"No puc entendre-ho", ha subratllat. "En cap moment vam tenir suport de Mossos d'Esquadra per a la intervenció en els col·legis", ha apuntat després a preguntes de Xavier Melero, advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.


Durant l'interrogatori del fiscal, el comissari ha destacat la "organització" que va percebre en l'actuació dels ciutadans durant les entrades dels policies en els centres de votació i ha admès que en algunes actuacions els agents van haver d'utilitzar la "força", encara que tot depenia de "el que es trobessin".


RESISTÈNCIA SUBVERSIVA


En la seva opinió, en molts col·legis es trobaven una organització "perfectament dissenyada": al carrer, a prop de l'entrada, els manifestants entrellaçaven seus braços per entorpir l'arribada dels policies; un cop dins es trobaven molta gent envoltant les urnes així com obstacles i mobiliari impedint l'accés. "La votació es convertia en una resistència de caràcter subversiu. Totes les resistències passives acaben sent actives al final", ha indicat.


En aquesta resistència ha emmarcat l'actuació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), que va ser de fàcil seguiment a través d'internet i xarxes socials. En ser preguntat després per aquest assumpte per la defensa de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, el comissari ha aclarit que no troba "cap relació" entre aquest i els CDR.


De tota manera, el testimoni ha explicat que l'1 d'octubre "no hi va haver dos col·legis iguals", ja que en alguns dels manifestants "oferien més resistència, en altres eren més avantguardistes...", així que hi va haver fins i tot diversos en els quals els comandaments policials van descartar l'entrada, sobretot "per qüestions de seguretat", és a dir, "per la posibliidad de trobar una violència no desitjada".


SEGURETAT PER SOBRE D'EFICÀCIA


El comissari ha defensat l'actuació de la Policia Nacional aquest dia, arribant a afirmar que "un dels criteris que va seguir va ser" primar la seguretat de les persones per sobre de l'eficàcia "de l'operatiu dirigit a tancar centres i confiscar material del referèndum.


"Si ho haguéssim fet al revés, el resultat hauria estat diferent. Es va garantir la seguretat de la gent per sobre de la nostra, dels agents", ha assenyalat, per afegir després que a Barcelona hi va haver 24 policies nacionals ferits, a Sabadell es registrar sis i a l'Hospitalet, un per "puntades de peu" i un altre tipus d'agressions, davant les quals els agents van respondre "de forma més que mesura; va ser quirúrgica".


El fiscal ha preguntat per la presència de "observadors o visitants" internacionals en els centres de votació, al que el comissari ha respost que va tenir coneixement de "un de nacionalitat belga" i d'un "diputat danès que va convidar" a l'expresident Carles Puigdemont a donar una conferència al Parlament del seu país. Els policies també van veure en un col·legi a l'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí, que "es va erigir com a mediadora".


Aquest assumpte ha estat recollit per Andreu Van Den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que ha volgut saber si a l'arribada dels policies informaven de la ordre judicial als observadors. "Vostè ho sap, vostè va fer de mediador en alguns col·legis...", ha replicat el comissari al lletrat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH