El futur s'acosta: democràcia econòmica o "tambors de guerra"

El dur present, amb societats confoses i fracturades, s'expressa també mitjançant una clara línia que connecta i embasta els trets d'un nou tipus poder que s'estén en molt diferents espais de la realitat econòmica.

Hi ha un fil profund que connecta el primitivisme imperial del que fa gala Trump amb la lògica corporativa de la gran empresa global basada en formes de poder unipersonals i quasimonàrques. Aquest mateix fil enllaça les pulsions de reafirmació nacional de les dretes populistes xenòfobes i excloents (Vox o Bolsonaro com a exemple) amb el comportament de l'empresari més carrincló d'una petita empresa, -espanyola, brasilera, polonesa ... -que només concep el seu negoci amb contractes escombraries i mà dura. Hi ha connexió també entre aquests mons i la por de les classes mitjanes a la igualtat d'oportunitats dels "altres" perquè no competeixin pels escassos llocs disponibles. I n'hi ha, igualment, entre aquestes múltiples lògiques de poder amb el furibund rebuig de l'home tradicional a la igualtat de la dona.

Segueix llegint a The Economy Journal i consulta aquí la versió en anglès