L'ànima navegable d'Alberti

El poeta andalús Rafael Alberti va publicar el 1929, amb vint anys, 'Sobre els àngels'. L'escriptor Carlos Rojas tenia llavors un any d'edat, i segons em va comentar un dia, aquests textos feien d'Alberti "un dels poetes europeus més profunds i ambiciosos del segle XX". Passats els anys, el poeta gadità es referiria a l'atmosfera densa, confusa i electritzant que va envoltar la gestació d'aquesta obra i que va marcar "gairebé el final de la crisi devastadora d'aquells quatre anys meus anteriors a la República".

Com sabeu aquestes no són classes pròpiament de literatura, per això surten com surten. Rialles del públic. No traurem teories. Però anem a reunir i condensar idees d'aquests versos. Invoquem l'àngel bo, "va venir el que jo volia, el que jo deia", i va venir a "fer-me l'ànima navegable". La nostra ànima es pot perfeccionar. Surrealisme i romanticisme al voltant de  l'arpa i al vell moble: "En aquestes absències enfonsades que pateixen els mobles desballestats", això és, desarmats o desmochados. I seguint amb l'arpa: "Sempre, sempre més lluny. On les fustes guarden ecos i ombres de passos, (...), on tot un segle és una arpa en abandó". El poder dels muts testimonis.

Com us deia, no ens plantegem ara -no ho hem fet en tot el curs- descriure l'estructura i el sentit d'aquest llibre, sinó recollir reflexos d'aquests versos. Així "va ser quan vaig comprovar que muralles es trenquen amb sospirs i que hi ha portes al mar que s'obren amb paraules". Sí, bé sé que tot això sona a xinès mandarí. Però prosseguim i digueu-me ara: "la lluna es refreda de ser mirada i que el plor d'un nen deforma les constel·lacions".

A mi, especialment, m'agraden 'Els àngels col·legials'. Crec que a vosaltres us podrà fer recordar la topologia algebraica: "Només sabíem que una circumferència pot no ser / rodona / i que un eclipsi de lluna equivoca les flors / i endavant el rellotge dels ocells. / Cap compreníem res". I segueix després: "Només sabíem que una recta, si vol, pot ser corba o / trencada / i que els estels errants són nens que ignoren l'aritmètica".

Ànimes en pena, perseguides per un resplendor mort. Jo, sense son, buscant-te. "Paradís perdut! / Perdut per buscar-te, / jo, sense llum per sempre". Recordo que una vegada al cel ...