dimarts, 16 de juliol de 2019

El Suprem torna a denegar a Sánchez, Turull i Rull sortir per a fer campanya electoral

|

El tribunal que jutja el procés en el Tribunal Suprem ha tornat a denegar als líders independentistes encausats Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull la concessió de permisos per a sortir de la presó a fi de fer campanya electoral o gravar espots electorals, oferir rodes de presa i atendre els mitjans de comunicació durant els recessos del judici en el qual se'ls jutja per rebel·lió.


Sobre aquesta segona petició subsidiària, l'alt tribunal assenyala que formen part de l'acte processal del judici oral i es pauten per a possibilitar el descans dels encausats que compleixen presó provisional i permetre així que acudeixin a la sessió en les millors condicions per a exercir el seu dret de defensa.


Quant a l'autorització general de permisos per a sortir de la presó i poder participar en actes de campanya, l'acte donat a conèixer aquest dijous assenyala que la seva condició de candidats "no és un esdeveniment inesperat o extraordinari, sinó fruit d'una decisió lliure i voluntària", per la qual cosa van poder preveure les restriccions que tal situació implica per a l'activitat relacionada amb la campanya electoral.


ANTECEDENTS


Ahir, la Fiscalia del Tribunal Suprem va informar en contra que els líders independentistes Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull rebin permisos per sortir de la presó a fi de fer campanya electoral o atenguin els mitjans de comunicació en els recessos del judici al procés ja que entén que hi ha el "risc" que promoguin "mobilitzacions públiques violentes" o "tumults" com els que se'ls atribueixen en el procediment.


Rullyturull 1


Tots tres, proclamats candidats a les eleccions generals del proper 28 d'abril, havien sol·licitat autorització per poder participar en actes de campanya i, en cas de no rebre permís, que els permetés donar rodes de premsa, concedir entrevistes o gravar espots aprofitant els recessos de les sessions del judici oral, també amb vista als pròxims comicis.


En un escrit signat pels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, el Ministeri Públic s'oposa "absolutament" a aquestes pretensions i raona que en aquests casos "la presó provisional comunicada i sense fiança es va adoptar pel risc que l'investigat pogués impulsar mobilitzacions públiques violentes o greument contràries a l'ordre públic i la pau social semblants a les que en aquest procediment se li atribueixen".


"Les autoritzacions de sortida del centre penitenciari o de participació en mitjans de comunicació precisament possibilitarien les situacions de risc que la presó ha intentat conjurar, ja que no només facultarien l'impuls de mobilitzacions immediates sinó que poden aprofitar-se per propiciar que els tumults es materialitzin en resposta a la conformació institucional que resulti dels comicis o com a reacció a qualsevol actuació política que cristal·litzi en la manera que rebutja l'ideari de l'encausat", argumenta.


En aquesta línia, considera que "les autoritzacions que ara es reclamen de sortida del centre penitenciari o de participació en mitjans de comunicació precisament possibilitarien les situacions de risc que la presó ha intentat conjurar" i a més, "pugnaria amb els motius que van determinar la detenció: els greus fets que van provocar la ruptura violenta de l'ordre constitucional amb el propòsit de derogar la Constitució espanyola".


EN EL CONFLICTE, PRIMA LA LLEI


La Fiscalia recorda que s'han pogut integrar en les seves respectives candidatures estant ja a la presó provisional i sotmesos a un judici oral que segueix en marxa, així que "per més que aquesta circumstància comporti una limitació evident per les seves participacions en la campanya electoral, ni suposa la impossibilitat de ser elegit, ni comporta una pèrdua o una alteració essencial de l'efectivitat del dret de participació democràtica", en línia amb la jurisprudència del Suprem.


A més, considera "obvi que caben restriccions respecte del més limitat dret de participació en una campanya electoral, ja que per més que aquesta participació resulti inherent a la postulació d'un candidat, posseeix un menor abast que l'exclusió absoluta del dret a ser elegit, particularment en processos electorals que descansen en un sistema d'elecció basat en llistes tancades", com ho són a Espanya.


Així, si bé es produeix "un conflicte d'interessos entre el legítim exercici del dret fonamental de participació política i els béns jurídics que tutelen les normes penals que han estat presumptament infringides" pels investigats, aquesta situació ha de ser resolta "en favor de l'ordre constitucional que tutela la norma penal que se'ls imputa".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH