La directora del FMI, citada a declarar com a testimoni del 'cas Bankia'

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, declararà en el judici per la sortida a borsa de Bankia el proper dimecres 8 de maig, davant el tribunal de la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional.

Així ho ha anunciat l'advocat de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) i exportaveu d'UPyD, Andrés Herzog, que actua d'acusació popular en el judici que seu a la banqueta dels acusats l'expresident de l'entitat, Rodrigo Rato, i a altres 33 persones més processades en la causa.

El principal motiu per a l'assistència de Lagarde a aquest judici, ja sigui de forma física o a través d'una videoconferència, es basa en l'informe publicat al juny de l'any 2012 per l'FMI respecte a la banca espanyola i, especialment, sobre la situació de Bankia en aquest moment.

Durant el seu interrogatori com a testimoni en aquest mateix judici el passat 26 de març, l'exministre d'Economia Luis De Guindos es va referir a les reunions mantingudes amb Lagarde en aquest moment: "Aquí record reunions privades on es defineix el principal risc de l'economia mundial, la situació econòmica espanyola, el sistema bancari, la possibilitat de contagi al Tresor i d'un rescat complet. Era una situació d'enorme alarma i atenció pels organismes internacionals", ha assegurat.

Durant la seva etapa com a ministre, De Guindos es va reunir amb el Fons Monetari Internacional (FMI) en diverses ocasions, en què se li demanava que expliqués quina era la situació de l'economia espanyola. "Es considerava que si Espanya tenia un problema i havia de ser rescatada, això anava a provocar el contagi d'altres països i més en un moment molt delicat de l'economia mundial", va explicar.

PREOCUPACIONS DEL FMI

L'exministre va apuntar que existia un "nexe negatiu" entre la situació dels bancs i la situació macroeconòmica del país i que la inadequada valoració dels actius immobiliaris "era una realitat".

A més d'aquesta inadequada valoració dels actius immobiliaris, De Guindos ha assenyalat que un alt volum de refinançaments pot ser reflex que un banc té problemes, ja que quan és així deixa de donar crèdit a "la part sana de l'economia" i dóna crèdit a "algú que té dificultats per tornar-los", refinançant perquè no aparegui en el balanç.

"Era una de les qüestions que preocupava des del punt de vista de l'FMI, de la Comissió Europea i de totes les entitats internacionals de supervisió", va afirmar.

L'FMI va enviar una missió a Espanya per fer una anàlisi específica del sector financer i De Guindos es va reunir amb la cap d'aquesta missió, "la qual cosa no era normal", per posar-li de manifest la difícil situació del sistema financer i concretament de Bankia, "entitat gran que més efecte negatiu podia tenir i contaminar el sector bancari".

En aquest sentit, l'informe que l'FMI va emetre al juny (De Guindos ha negat la seva participació perquè les conclusions preliminars fossin anticipades) apuntant al fet que una gran entitat sistèmica (Bankia) havia de prendre mesures i sanejar el seu balanç no va accelerar la crisi del banc , sinó que va ser "un element addicional" de reconeixement de la situació.