dimarts, 20 de agost de 2019

Ni jardí, ni cirerers

Joan Colás

L'obra coneguda com 'El jardí dels cirerers' d'Anton Txékhov, en realitat té un títol diferent, 'L'hort dels guindos'. Tot perquè l'extensió de terra que té la casa de la protagonista, Lyubov Andréievna, és de 1.000 hectàrees, com revela el comerciant Lopahim, el que la converteix més en un hort que en un jardí. I a més, tenint en compte el clima de Rússia, és poc probable que un cirerer pugui resistir molt, en canvi els guindos, si.


Partint d'aquesta base, es pot dir que l'obra que està aquests dies en cartell al TNC, s'acosta més a l'hort de guindos que al jardí dels cirerers.


Jardí cirerers tnc


I és que l'obra dirigida i adaptada pel director del Centre Dramàtic Nacional, Ernesto Caballero, que es presenta a Barcelona sembla una versió molt més simple que l'original. Els personatges dibuixats per Txèkhov estan plens de matisos, són mesurats i en aquesta adaptació són completament estereotips que representen idees, el que desdibuixa les persones que estaven darrere del teatre de l'autor rus.


Aquest fet no significa que els actors facin mal el seu paper. Tots ells, menys Karina Garantivá (la minyona) i el Fer Moratori (el cap d'estació), compleixen la seva comesa, segurament, per ordres del director. Fan exactament el que se'ls demana, interpretar la idea que hi ha darrere dels personatges de Txèkhov i en això destaquen Carmen Machi (Lyubov) i Nelson Dante (Lopahim), i els segueixen en qualitat la resta de repartiment. Però qui es vol l'obra veu en ells manca de matisos i la impossibilitat que tots aquests actors i actrius poden lluir-se, i brillar com un jardí, i apropant-se més a l'hort.


La posada en escena i la idea de modernitzar el text funciona a mig fer. S'agraeix l'esforç del director d'adaptar a l'era actual perquè un teatre com el de Txékhov pot resultar vell vist a dia d'avui, però portar-lo a l'era dels mòbils no sembla molt necessari. Tampoc ho és tant aquests minuts musicals que entorpeixen el ritme de l'obra i la carreguen de minuts, quan és innecessari. Una tendència que sembla ja massa habitual en els muntatges d'aquests últims temps, com també la tarima que serveix per a tot i les projeccions en pantalles.


En definitiva, i per tornar al títol original de l'obra a la qual s'assembla el muntatge d' 'El jardí dels cirerers' de Caballero, el gust que queda a l'espectador sortir del teatre no és dolç com el de les cireres, sinó més bé amarg. Perquè sap greu que un teatre tan interessant com el de Txékhov, sobretot a nivell de construcció de personatges, no llueixi com hauria en un teatre com el Nacional.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH