Laurent Cohen: "El judaisme és molt divers"

Laurent Cohen és copresident de l'associació catalana de jueus i palestins Junts. Va néixer a França i és d'origen jueu egipci per part de pare, i italià sefardita per part de mare, de manera que ell es defineix com "mediterrani". Viu a Barcelona des de fa 27 anys i és traductor de professió.

Per què es va crear Junts?

L'associació va néixer fa deu anys, durant l'operació que es va dir Plom Fos, l'atac sobre Gaza. En aquella època presidia la Generalitat José Montilla i va sorgir la idea de presentar-nos cinc persones jueves i cinc persones palestines a la Generalitat a demanar el cessament dels bombardejos i presentar conjuntament el nostre manifest. No vam arribar a concretar, perquè el bombardeig va parar, però ja que ens havíem reunit aquestes persones vam pensar que era una bona idea treballar junts.

En què estàveu d'acord?

Estàvem d'acord que aquest no és un conflicte religiós ni és un conflicte ètnic entre dos pobles, el jueu i el palestí, sinó que és un conflicte polític i que, per tant, té solucions polítiques. Per explicar tot això a la societat, perquè hi ha molta confusió al voltant d'aquesta situació, vam pensar que podria ser útil treballar junts i, per exemple, fer una xerrada una persona palestina i una persona d'origen jueu.

En aquests deu anys, la vostra activitat s'ha centrat sobretot en donar informació?

El vessant informatiu és bàsicament el més important. Podríem parlar de pedagogia. Fem xerrades en instituts i universitats. Part de la nostra feina ha estat, dins del moviment de solidaritat per Palestina, aportar el nostre granet de sorra. Hem escrit i signat peticions, participat en manifestacions com qualsevol organització política, i ara hem donat suport a la campanya més eficaç a nivell mundial per la justícia a Palestina, que és el BDS (Boicot, Desinversions i Sancions).

Quins són els objectius de Junts?

Junts té com a objectiu explicar a la societat catalana el mal anomenat conflicte entre Israel i Palestina; no és un conflicte ètnic entre dos pobles ni un conflicte religiós, sinó que és una situació colonial, una situació política, que per tant té solucions polítiques.

El judaisme és molt divers, per la situació geogràfica que ha conegut, des d'Àsia a Amèrica passant pels països àrabs o Rússia, per la qual cosa, encara que hi hagi una creença comuna, ritus comuns, hi ha una gran diversitat en realitat, que no sempre és aparent o coneguda.

I això com es trasllada a Israel?

A Israel, la situació política fa que el control de l'Estat sobre les comunitats religioses sigui cada vegada més gran, però potser sàpigues que hi ha comunitats religioses ortodoxes que han estat aquí abans de la creació de l'Estat d'Israel, hi són des de fa segles, que no reconeixen l'Estat d'Israel i que volen viure en pau amb els seus veïns palestins, i en aquest moment l'Estat vol obligar-los a fer el servei militar, i ells són fonamentalment pacifistes, el que està creant un conflicte polític molt seriós, però hi ha altres que són nacionalistes que s'adhereixen amb la colonització i que, de fet, són instruments de la colonització política en aquest moment. Hi ha una gran diversitat d'objectius o de maneres de viure el judaisme.

També, als Estats Units, on hi ha un judaisme més independent i més desenvolupat, hi ha des de diguem comunitats hippies, es podria dir, de gent que va anar a l'Índia en els anys 60 i que ha introduït la meditació i el ioga en el judaisme, un judaisme liberal que tampoc és reconegut per l'Estat d'Israel però que és molt important allà, i altres més conservadors o més ortodoxos. Una gran varietat.

Es tendeix a equiparar la persona jueva amb ser partidari de l'actual Estat d'Israel?

És una confusió intencional per part de l'Estat d'Israel, que pretén representar a tots els judaismes. I ho poso en plural perquè la diversitat és un tema important. Avui en dia, a causa de la situació... No ens agrada parlar de conflicte... A causa de l'ocupació, perquè en realitat és una ocupació d'Israel sobre Palestina, les comunitats jueves organitzades com a tal, que són comunitats religioses, són ostatges de l'Estat d'Israel, però als Estats Units, per exemple, s'està donant una situació interessant. El judaisme, o els judaismes, als Estats Units, és prou divers i fort per ser independent de l'Estat d'Israel.

Això és especialment important de cara al tradicional suport del Govern dels Estats Units al d'Israel?

Sí. Una part de l'opinió pública jueva als Estats Units no s'identifica ni amb la política de Trump, perquè en general donen suport més als demòcrates, ni amb la política del Govern israelià actual, ni amb l'ocupació militar de Palestina. El lobby polític existeix, però és molt important... Per exemple, a Pittsburgh va haver una matança a l'octubre. El judaisme oficial a Israel no va voler parlar de sinagoga, va dir que era un centre cultural jueu i que lamentava les morts. Per què? Perquè aquesta comunitat no és de l'ortodòxia reconeguda per Israel. Resulta xocant. A més, l'atemptat va ser dut a terme per part de la dreta supremacista blanca, que avui en dia Israel dóna suport. Israel està tenint llaços amb Orban d'Hongria, amb el Govern polonès, Savini ha anat a Israel...

La resposta és sí, és important, perquè l'opinió pública jueva dels Estats Units té un pes important per a la vida d'Israel i per a la política de la gran potència que és Estats Units.

Què creus que pressiona més el Govern d'Israel perquè pugui haver-hi un canvi, la comunitat internacional o els propis judaismes?

No hi ha pressió. La pressió ve, per exemple, del moviment BDS, és a dir, del moviment de solidaritat cap a Palestina, que està pressionant els Estats sobretot occidentals perquè reconegui la violació dels Drets Humans, la violació del Dret Internacional, l'incompliment de les resolucions de l'ONU, el dret dels refugiats al retorn, la situació d'Aparheid que es viu a Israel.

La nacionalitat israeliana jueva té més drets que els altres. Moltes vegades es parla del lobby jueu, però en realitat s'hauria de parlar del lobby sionista. En realitat, la influència de les comunitats jueves està molt sobrevalorada pel que fa al fet que l'Estat d'Israel no li importa. En el fons, són cínics.

Sobre el fet que no hi ha una pressió real per al canvi, ¿és per això pel que segueixen proliferant els colons israelites en territori palestí, encara que hi hagi lleis internacionals que ho prohibeixin?

Absolutament, seguiran havent-hi. Israel no té Constitució, hereta el dret britànic, que tampoc hereta Constitució. Una Constitució defineix el territori nacional. És molt important parlar dels objectius del sionisme des de l'inici, que eren crear un Estat jueu a Palestina. No es podia eliminar a la població indígena. Ben Gurion, el fundador de l'Estat, va fixar un límit del vint per cent de població àrab per l'existència de l'Estat jueu. A les fronteres d'Israel, aquest objectiu ha estat assolit. Hi ha un vint per cent de població palestina, que no té els mateixos drets que els altres.

És una ocupació contínua, segueix cada dia destruint cases, arrencant oliveres, expropiant persones i creant assentaments.

En aquestes circumstàncies, com pot haver-hi pau?

Com a Junts, no tenim una posició sobre com arreglar el tema, el que sí creiem és que l'anomenada solució d'Oslo, que hi hagi dos estats, ha mort. La qüestió ara és si hi ha un Estat jueu, si Israel es menja tot el pastís. Per la pau, amb dos Estats, o sigui quina sigui la fórmula, el primer que veiem necessari és el reconeixement del dany, com ha fet el Canadà, que ha reconegut els danys de la colonització per als pobles indígenes. Això seria un gest simbòlic, reconèixer el caràcter colonial de l'Estat. Després, les bases serien la igualtat de drets per a tots els ciutadans, potser el reconeixement de l'existència de diverses religions, pluralisme religiós i Estat laic. Podria ser. I amb això, la descolonització de les ments.

A més, el dret internacional reconeix als refugiats el dret al retorn, i això és per al poble palestí una condició sine quanum. Després hi ha la devolució de les terres, la igualtat de drets.

Nosaltres intentem transmetre la idea que el conflicte no és allà, també és aquí, i que també és a nivell global. Palestina és la ferida que sagna en aquest món malalt, que exemplifica el que està passant, la bretxa entre els poderosos, els Estats, a qui correspon una part del poder i de la riquesa, i entre els que no; entre els que posseeixen i els desposseïts. Hi ha ferides que no es veuen, però aquí es veu, és la bretxa entre la societat militaritzada, un suport financer i militar de la primera potència mundial, i un poble indígena amb una societat tradicional que no té qui el defensi.