Daniel Gamper guanya l'Anagrama d'Assaig amb una reflexió sobre el llenguatge

El professor de Filosofia Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Daniel Gamper ha guanyat aquest dilluns el 47 Premi Anagrama d'Assaig, dotat amb 8.000 euros i que es publicarà el 5 de juny, amb l'obra 'Las mejores palabaras. De la libre expresión', en què reivindica: "Les paraules serveixen per cuidar-nos els uns als altres, això és el que ens fa humans".

En roda de premsa aquest dilluns, Gamper ha citat a Aristòtil per afirmar que les paraules "serveixen per discutir col·lectivament sobre el bo, el dolent, el just i l'injust", i ha lamentat que de vegades es posen al servei del capital i de els poderosos, i és quan deixen de ser les millors paraules.

Gamper ha detallat que l'assaig versa sobre l'ús actual de la paraula i sobre llocs comuns que es repeteixen insistentment: les 'fake news' i la posvertat, a més de la "llibertat d'expressió com a resposta a determinades tendències liberals en les democràcies occidentals".

LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, LLOC DE COMBAT

Sobre la llibertat d'expressió, el professor reivindica que aquesta llibertat "no és un lloc al qual s'arriba, sinó un lloc de combat, un lloc que ha de ser de perill", ja que al seu parer, si no hi ha risc, no hi ha exercici de la llibertat.

Ha dit que vivim en societats liberals en les que suposadament no hi ha censura prèvia, però que quan no hi ha censura prèvia "hi ha altres mecanismes de control que en última instància són qüestió del coratge".

"Exercir emfàticament la paraula lliure sempre suposa pagar un preu, si no s'està en posició de pagar preu cal preguntar-se si hi ha autocensura", ha dit Gamper, que ha advocat més per termes com 'free speech' --discurs lliure- que per llibertat d'expressió.

Ha lamentat que actualment molts reivindiquen la llibertat d'expressió i "denuncien que no es pot parlar, però no ens diuen per a què serveix parlar", en una constant devaluació de la paraula dins el marc de la democràcia.

22 CAPÍTOLS INDEPENDENTS

A part de la llibertat d'expressió, en 22 capítols independents intenta respondre a com es porta a terme la selecció de les millors paraules: "Gairebé sempre intentem seleccionar les millors", i com funciona la repressió de les paraules, quina responsabilitat tenen els emissors i com s'educa a través d'aquestes en l'ús de converses ordenades.

També aprofundeix en la fisiologia de l'escolta, quins òrgans intervenen en aquesta i fins a quin punt una escolta que no transforma resulta banal; també la contrapartida del silenci en la paraula i el seu contrari, el crit: "Quan convé callar, quan el més just és el silenci, què legitima que algú aixequi la veu".

Preguntat per la seva reflexió sobre el bilingüisme, ha destacat que els que viuen en una societat bilingüe "porten en el maquinari una reflexió incorporada sobre la llengua perquè estan canviant constantment", i no viuen la llengua amb la mateixa transparència amb què la viuen els que són monolingües.

"Perquè la democràcia sigui plena cal una llengua comuna, una koiné", ha dit el professor, que s'ha preguntat si és possible establir llengües comunes sense que aquestes comportin una cosmovisió.

Preguntat sobre la política lingüística a Catalunya ha tancat: "Traduir qualsevol cosa a Catalunya avui en dia és molt difícil", tot i que ha assegurat que una llengua que no té suport institucional fort és una llengua que no serveix per a la democràcia.

El membre del jurat Daniel Rico ha sintetitzat que l'assaig és "una reflexió molt metafòrica sobre la necessitat de mimar les paraules per viure en democràcia", amb una mirada sensible, cures i escrita amb cura.

El premi ha rebut 77 originals de 15 països, i el jurat ha estat integrat per Jordi Garcia, Chus Martínez, Joan Riambau, Daniel Rico i l'editora Silvia Sesé.