Anna Saliente: "La CUP és l'única força capaç d'arrossegar BComú cap a l'esquerra"

|

La candidata de la CUP a l'Alcaldia de Barcelona, Anna Saliente, està especialitzada professionalment en la defensa dels drets de les dones, àmbit en el qual ha treballat en els últims anys, fins pocs dies abans de començar la campanya electoral. Reconeix que en polítiques socials la seva formació és pròxima al BComú d'Ada Colau, encara que prefereix parlar de pactes puntuals i no d'acords de legislatura.


Anna Saliente CUP


És la gentrificació un dels grans problemes de Barcelona? Quines mesures proposeu per què la gent no marxi del barri?


Quan esclata la bombolla immobiliària, tot aquest capital es reconverteix a la indústria turística; per tant, dóna lloc a la bombolla turística, que provoca l'expulsió de les veïnes. Volem confrontar la marca Barcelona perquè entenem que la ciutat no està pensada perquè visquin les veïnes sinó com a element de compravenda, i per tant, ens trobem amb la gentrificació. Hi ha zero control públic en l'habitatge i el turisme.


Com ho voleu revertir?


En l'àmbit del turisme, som l'únic partit que aposta pel decreixement turístic. La resta de partits, òbviament no neguen que el turisme és un problema, aposten pel creixement sostenible, però nosaltres pensem que és una ficció. La idea de l'Ajuntament que hi hagi estancament tampoc no s'ha aconseguit.


En la qüestió d'habitatge, el procés d'augment del lloguer, entre altres coses, també és un procés derivat de l'especulació en el qual s'han deixat pisos buits de forma deliberada per part de grans d'entitats financeres, fons voltors, per generar evidentment un augment del preu de l'habitatge i, per tant, especulació turística.


Aquests pisos buits haurien de ser públics, a part que estan pagats a partir del rescat a la banca. Haurien de passar a la borsa de lloguer social i ser gestionats directament per l'Ajuntament.


Sobre el top manta, se'n parla de la competència deslleial cap al comerç, però què considereu que fa més mal a la botiga de barri, el top manta o els grans magatzems?


Els grans magatzems, clarament. Quin comerç de proximitat hi ha al centre de Barcelona? Hi ha un intent de confrontació entre el comerç de proximitat i el top manta, s'ha generat un relat en aquest sentit que és del tot surrealista.


L'altra gran crítica del top manta és l'ocupació de les voreres. Com se soluciona?


Es fa servir molt l'argument que hi ha determinades voreres per les quals és complicat passar, així com que quan es posen al metro a vegades col·lapsen les sortides d'emergència. A vegades es diu això com si fos una cosa espontània; en realitat, és la conseqüència d'haver anat expulsant-los per la via d'actuacions policials a determinades zones, de manera que s'acaben concentrant en unes altres. És conseqüència de les batudes policials i no conseqüència directa dels manters en si mateix.


Proposem, evidentment parlant amb les parts, establir algun tipus d'unificació que permetés regular determinades zones en què es pogués vendre sense persecució policial. Així, regules la gestió de l'espai, que és on l'Ajuntament té competències.


Què cal fer en mobilitat per regular el trànsit i abaixar la contaminació? El transport públic que hi ha a Barcelona és un bon punt de partida?


Segons dades de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), hi ha més de 1.200 morts prematures a l'àrea metropolitana derivades de la mala qualitat de l’aire. Això demostra que hi ha una emergència claríssima i, per tant, cal potenciar el transport públic.


La valoració que fem fins ara de l'autobús és bastant positiva, si bé la xarxa ortogonal cobreix un 95 per cent de la població, i hi ha un 5 per cent que no queda coberta i aquí s'ha d'incidir. Apostem per la millora de freqüències i pel bus del barri. 


En el metro també apostem per la millora de la freqüència. Al matí, hi ha determinades estacions que estan absolutament col·lapsades, com Diagonal o Sagrera.


El preu dels títols de transport és adequat?


Apostem per tarificacions socials que permetin accés gratuït per determinats col·lectius, com poden ser joves o persones en situacions d'atur, i facilitar el tràmit, que ara és molt difícil d'aconseguir. Hauria d'haver-hi una millora global, i avançar cap a la gratuïtat, que seria l'objectiu final del transport públic.


Els turistes es beneficien d'un transport públic que està subvencionat i entenem que cal revisar-ho. Una forma de finançament seria augmentar el preu del transport públic als turistes.


I respecte a altres formes de transport, com bicis, patinets i motos elèctriques, ens semblen bé entenent que faciliten l'intercanvi modal, la idea de poder anar en bus i després en bicicleta, per exemple. Ara bé, el que no entenem és que s'hagi convertit en un nou nínxol de mercat. Defensem la gestió pública, començant per la municipalització del Bicing.


Les enquestes indiquen que després de les eleccions s'haurà de pactar amb l'enemic. A priori la CUP no vol avançar amb qui pactaria, però segons aquestes mesures socials, a qui s'aproparia més la CUP?


Apostem pels pactes més puntuals. Entenem que respecte al que seria gestió pública, clarament hi ha més oportunitat d'arribar a acords que facin avançar en aquest tipus de mesures amb Barcelona en Comú. Aquesta és una mica la funció de la CUP dins l'Ajuntament. La CUP és l'única força que és capaç de tensionar i d'arrossegar Barcelona en Comú cap a l'esquerra.


No hi ha una aposta clara, decidida, valenta de BComú respecte a la gestió pública. Quan es plantegen amb qui estarien disposats a pactar clarament està la idea d'aquest pacte amb el PSC. 


Ells hauran d'escollir si s'han d'anar a les polítiques de sempre, que són les que ha venut Barcelona al sector privat, o si decideixen tirar cap a l'esquerra, cap a la gestió pública i per tant avançar en programa de gestió pública que entenem que això sí es podria fer amb la CUP i no es podria fer amb cap altra força.


La CUP es defineix com feminista i independentista. Això, com es trasllada a Barcelona?


Hi ha hagut una assumpció d'un discurs feminista per part dels partits en arcs parlamentaris, municipals, per part de regidors i diputats, que passa per assumir discursos de caire simbòlic però després hi ha poques mesures de la realitat de les dones. No es poden fer polítiques feministes si no s'aborden les condicions econòmiques i materials de les dones de la classe treballadora.


Segurament BComú, a nivell de feminisme, en l'àrea de Drets Socials ha tingut bones intencions però en l'aplicació real amb mesures que suposaven la distribució d'un pressupost, en l'execució de mesures concretes, aquí ha tingut el fre.


Creiem que cal posar al centre de l'economia la cura de les persones grans, infants, persones dependents... I aquí és un camp on hi ha una necessitat de feina impressionant, però veiem que hi ha menys gent treballant de la que es necessitaria, que els serveis públics no són capaços de cobrir això. 


Cal fer un èmfasi molt gran en les tasques de cura, que tenen a veure amb el servei domiciliari, serveis de teleassistència, i uns serveis que permeten augmentar l'autonomia de les persones grans i en situació de dependència, i això cal fer-ho també des de la gestió pública.


I quina importància té la independència a una ciutat com Barcelona?


El procés ha estat segrestat per la lògica institucional. L'impuls i el lideratge de la mobilització cap a la ruptura amb l'Estat ha de ser des del carrer i des de la mobilització popular. A partir d'aquí, l'Ajuntament, la institució, el que ha de fer és acompanyar aquesta desobediència. La independència no és un canvi de bandera sinó un canvi també de les condicions materials de la gent treballadora. 


Barcelona pot tenir un lideratge especial, que no vol dir que sigui l'única que ho faci, ja que és compartit amb altres municipis, per tal de crear una xarxa de municipis desobedients com a institució de contrapoder respecte a la institucionalitat de l'Estat. Se'ns està venent la idea, sobretot des d'ERC, que Barcelona necessita un alcalde independentista, però la pregunta que ens fem és: Un alcalde independentista per fer què, quina és l'estratègia? Seguir aplicant polítiques neoliberals i, per tant, seguir augmentant la precarietat de la classe treballadora?


Com encara la campanya una formació minoritària i una candidata nova, amb candidats com Ernest Maragall, amb un cognom que ja lliga a una Barcelona concreta; Manuel Valls, amb un currículum polític important darrere, o Ada Colau que porta quatre anys d'alcaldessa? És un repte o fa vertigen?


Les dues coses. Sí que és un repte en el sentit que és evident que la seva professionalització política dona unes eines per encarar no tant els continguts sinó sobretot les formes. Nosaltres apareixem en un pla mediàtic en què hem d'aprendre de pressa, no tant el que hem de dir, que això ja ho sabem, sinó a col·locar-te davant d'una càmera i tot un seguit de coses que ni t'havies plantejat.


Són unes eleccions plantejades en una clau molt personalista. Valls que ve de ser primer ministre de França... Joaquim Forn a la presó i també amb experiència municipal... Alhora, el que ens dóna molta força és el nostre discurs. Quan ens hem trobat en debats, hem vist que és necessari que la CUP Capgirem Barcelona hi sigui per trencar tots els consensos institucionals que s'han generat. Guanyem en continguts, tenim un projecte polític que és transformador i que és rupturista. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH