dimarts, 12 de novembre de 2019

La Santa Compaña ocupa Sitges

Manuel Fernando González Iglesias

George A. Romero, inoblidable director de La noche de los muertos vivientes, tindria avui, si visqués, un lloc preferent on furgar en el tema convertint en cel·luloide la molt recent reunió empresarial convocada pel Cercle d'Economia a la molt terrorífica i fantàstica Sitges.


El que allà ha passat ha estat tan sobrenatural que molts ens hem preguntat si els que per allí van passar disfressats d'empresaris treballaven com a tals o si, pel contrari, responien més a la imatge espectral del que, en la molt gallega localitat de San Andrés de Teixido, correspon a la figura de la Santa Compaña, processó inacabable de les ànimes de condemnats que es dirigeixen al Purgatori entre gemecs incomprensibles que terroritzen els vius més sencers.


Torra Sitges Cercle d'Economia


Catalunya està tan malament econòmicament que els caretos de la seva classe empresarial reunida en aquesta ciutat de la costa del Garraf denota una barreja de temor i fàstic que ni tan sols ha tingut ganes d'escridassar al president de l'actual Generalitat, el supremacista Torra, al qual ningú ha comprès en el seu compareixença, i molt menys veient la massiva fugida d'un teixit que en res s'assembla al que en els millors anys presumia de dones i estimades, al mateix temps, en les llotges del Liceu.


Ni des del Turó de la Punta s'ha pogut veure gens clar en aquestes Jornades, abans d'Alta política i aferrissats debats polític-empresarials i picades d'ullet de complicitat que precedien a bons negocis, i ara saturat de queixes i enyorança, fins i tot d'un Pujol al que diuen se li pagava "alguna cosa" més que el 3% però que, almenys, sabia moure el país i amb ell el món dels diners.


Ara toca Economia amb encefalograma pla i, sobretot, penúria i exili a Madrid, si es vol que els comptes explotació quadrin.


I després d'aquest trist espectacle, la mala notícia dels milers d'euros gastats en viatges a Brussel·les a costa de tots, sense que el paó que hi nia en Waterloo li importi un pebrot que els seus conciutadans es quedin sense empreses i que el PIB es porti la riquesa al centre de la península.


Per això, no és estrany que els col·legues que han descrit les Jornades de Sitges en clau neorealista ens les hagin descrit com un anar i venir de zombies amb vestit i corbata de despatx car, preludi d'un nou festival de Cinema Fantàstic, aquest cop amb actors involuntaris camí del cementiri de la Borsa, allà en el molt cèntric i molt car Passeig de Gràcia barceloní. Preocupant.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH