Un jutge condemna Roca a pagar 550.000 euros per la mort d'un treballador degut a l'amiant

Des que la ciència ha dictaminat sense cap mena de dubte que l'amiant és un dels materials emprats en la construcció i la indústria més contaminants, no han deixat d'aparèixer sentències indemnitzatòries per malalties derivades del contacte amb aquest material.

I l'última d'elles afecta a un dels gegants de la indústria espanyola. Roca acaba de ser condemnada pel jutjat social 25 de Barcelona a indemnitzat amb més de 550.000 euros la vídua d'un antic treballador de la fàbrica de Gavà i Viladecans que va morir com a conseqüència d'un mesotelioma pleural.

L'única causa coneguda d'aquesta patologia és la inhalació de fibres d'amiant, que es produeix quan l'amiant experimenta trencaments interns que propaguen per l'aire els agents contaminants.

Aquest treballador va prestar serveis a les instal·lacions de l'empresa entre els anys 1970 i 1989, període durant el qual, i amb posterioritat, la resolució considera acreditada l'utilització d'amiant en la fabricació de diferents components d'aixeteria i, especialment, en la producció i importació de sabates de fre per la indústria ferroviària, activitat que el Ministeri d'Indústria va autoritzar Roca a desenvolupar a partir de 1984. De fet, el material emprat per a la fabricació d'aquestes peces de maquinària produïdes a la factoria del Baix Llobregat va ser "gairebé exclusivament" l'amiant.

La sentència és demolidora pel que fa a les nul·les mesures de seguretat que Roca va utilitzar en aquella època per protegir a la seva plantilla. Citant un informe d'Inspecció de Treball, la sentència estableix que "Roca Sanitarios no ha realitzat cap mesura preventiva destinada a eliminar o reduir l'exposició dels treballadors a la pols d'amiant" i qualifica la situació viscuda a la fàbrica de Gavà i Viladecans com d'"absència total i absoluta de mesures preventives pels treballadors front al risc d'exposició a l'amiant". A més, malgrat el cúmul d'evidències sobre la presència d'amiant a la fàbrica, Roca Sanitarios va negar davant Inspecció de Treball la presència d'aquest material a les seves instal·lacions.

UNA SENTÈNCIA QUE OBRE LA PORTA A NOVES DEMANDES

Aquesta sentència obre la possibilitat a que altres extreballadors de la planta presentin demandes per causes similars. Per la fàbrica de Gavà i Viladecans han passat milers de treballadors al llarg del temps i la xifra de víctimes podria ser molt elevada, incloent-hi les persones que han mort com a conseqüència de malalties causades per l'amiant sense arribar mai a saber-ho i, per tant, sense que ni ells ni les seves famílies obtinguessin les reparacions econòmiques que els corresponien.

Com remarca Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda --l'equip forense que ha representat la família del difunt--, sentències com aquesta anticipen un nou focus d'atenció en la lluita que porten a terme les persones afectades per asbestosi.

ÉS SEGUR CONSTRUIR SOBRE ELS TERRENYS DE LA FÀBRICA?

La sentència és doblement greu no solament perquè deixa al descobert l'incúria de la companyia, sinó perquè en els terrenys de la fàbrica s'ha planificat un macropla urbanístic que preveu recalificar la parcel·la i construir-hi habitatges i comerços.

Es tracta de l'anomenat 'Espai Roca', que ja compta amb l'aprovació dels ajuntaments de Viladecans i Gavà, i que planeja edificar habitatges en aproximadament el 13% del terreny ocupat per la factoria per crear així un nou barri a Viladecans.

S'ha de recordar que Roca va fer servir juntes d'amiant com a mínim fins l'any 2004, transcorreguts quatre anys des de la prohibició de l'amiant en tot el territori comunitari i quan ja feia dos anys que havia expirat la moratòria per cessar en l'ús de l'amiant que es va concedir a l'Estat espanyol a petició del Govern que en aquell moment presidia José María Aznar.

Tant l'Ajuntament de Viladecans com el de Gavà sempre han defensat el pla de reurbanització malgrat els avisos d'organitzaciones ecologistes i d'afectats per l'amiant. Però el cúmul d'irregularitats que deixa al descobert la sentència obligarà a replantejar amb quines garanties de seguretat es compta per portar endavant el macroprojecte de Roca.

L'informe d'Inspecció és eloqüent: Roca no va prendre cap mesura preventiva col·lectiu de caràcter tècnic (substitució de l'amiant, reducció de quantitats d'exposició o sistemes d'extracció) o organitzatives (reducció de treballadors exposats, zones d'accés restringides, no realització d'hores extres...), però tampoc va habilitar mesures de protecció individual a través d'ús d'equips de protecció respiratòria.

Tot i que la sentència no entra en la falta de controls d'aquests procediments, crida l'atenció que durant tants anys cap administració analitzés les garanties de seguretat amb què comptava la plantilla de Roca. És una prova més que les greus conseqüències de l'exposició a l'amiant van estar durant massa temps fora de l'agenda pública; però és preocupant que actualment, amb les proves científiques i l'existència de sentències condemnatòries, no es revisin projectes que poden posar en risc la vida dels ciutadans.