diumenge, 20 de octubre de 2019

Troben nous punts clau en la regulació de les infeccions virals cròniques

|

Un estudi internacional dirigit per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha mostrat una via de comunicació que forma part d'una adaptació funcional a les infeccions virals cròniques.


Bacteris antibiòtics mort per infecció 17052018


El treball, publicat a 'Genome Research', ha estudiat infeccions virals agudes --que en la majoria dels casos són resoltes pel sistema inmunitari-- i cròniques --romanen en un hoste per sempre, com el VIH-- en models de ratolí amb un enfocament des de la Biologia de Sistemes, juntament amb altres investigadors de la resta d'Espanya, Rússia, Suïssa i Japó.


"Traslladar l'estudi als éssers humans potenciant aquests mecanismes de control immunològic sembla prometedor en la direcció de guarir funcionalment les infeccions cròniques com el VIH", ha conclòs el professor investigador Icrea a la UPF Andreas Meyerhans en un comunicat de la UPF.


Una infecció es torna crònica quan el sistema immune disminueix la resposta perquè la presència simultània de la seva acció i de la infecció del virus pot provocar una destrucció massiva de cèl·lules i teixits, el que pot amenaçar la vida de l'hoste infectat.


El primer autor del treball, Jordi Argilaguet, ha relatat: "Encara no s'entén completament com l'hoste infectat percep tal amenaça i com adapta la seva resposta immune", ha explicat.


"Si bé la majoria dels estudis immunològics previs d'interaccions virus-hoste se centren en cèl·lules individuals o vies moleculars específiques, vam decidir obtenir una visió més global dels processos subjacents", ha dit.


Els científics van usar un model de ratolí del virus del Coriomeningitis limfocítica (LCMV), que mostra característiques immunològiques que s'assemblen a les de les infeccions per VIH o hepatitis B o C en humans.


En els experiments, van obtenir transcriptomes de la melsa de ratolins infectats en diferents moments després de la infecció i els van estudiar, incloent anàlisis bioinformàtiques realitzats en col·laboració amb Anna Esteve-Codina del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) a Barcelona que van permetre identificar grups de gens altament expressats en aquests processos.


Un dels mecanismes clau mitjançant els quals els mecanismes immunitaris disminueixen per evitar la immunopatologia és l'esgotament de les cèl·lules T, un tipus de limfòcits amb un paper central en la resposta immune i que, en infeccions, es desactiven després d'un llarg període per evitar danys excessius en teixits sans.


UN TIPUS DE GLÒBULS BLANCS


Meyerhans ha explicat que en l'estudi han demostrat una "atenuació primerenca" d'un tipus de glòbuls blancs (les cèl·lules monocítiques inflamatòries) abans de l'esgotament de les cèl·lules T.


Això suggereix que l'atenuació d'aquests monòcits inflamatoris ajuda a evitar el desenvolupament de fibrosi, que es desenvolupa com a conseqüència de la inflamació, en els melses dels animals amb infecció crònica.


Els autors demostren la participació d'una via de comunicació (XCL1-XCR1) entre les cèl·lules T i les cèl·lules dendrítiques de presentació creuada --que presenten antígens extracel·lulars a les cèl·lules T-- en la contenció del virus durant la infecció crònica.


Tot i els diversos mecanismes supressors durant la infecció crònica, l'esgotament de les cèl·lules T efectores és només parcial i es manté certa funcionalitat de les cèl·lules T que restringeixen l'expansió del virus persistent, i han mostrat que aquesta via de comunicació és crítica per mantenir tals respostes de les cèl·lules T.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH