Descobreixen la ubicació de una col·lisió de meteorits al Regne Unit deu anys més tard
La ubicació del cràter es troba a 15-20 quilòmetres a l'oest d'una part remota de la costa d'Escòcia, submergit sota l'aigua i cobert de roques a la conca de Minch.
Fa onze anys, el 2008, científics de les Universitats anglosaxones de Oxford i Aberdeen van descobrir, al nord-oest d'Escòcia, l'evidència d'una col·lisió de meteorits de 1.200 milions d'anys d'antiguitat. No sabia la ubicació precisa del meteorit tot i que sí es va endevinar que era a prop de la costa.
Un nou informe, publicat a 'Journal of the Geological Society', mostra com un equip dirigit pel doctor Ken Amor, del Departament de Ciències de la Terra a la Universitat d'Oxford, ha identificat la ubicació del cràter a 15-20 quilòmetres al oest d'una part remota de la costa d'Escòcia, submergit sota l'aigua i cobert de roques a la conca de Minch.
"El material excavat en un impacte de meteorit gegant poques vegades es conserva a la Terra, perquè s'erosiona ràpidament, de manera que aquest és un descobriment realment emocionant", explica Amor.
Així mateix, Amor remarca que el fet d'aterrar en un lloc on els sediments frescos van cobrir la runa i els van perseverar va ser una casualitat. "Va ser per pura casualitat que aquest va aterrar en un antic vall on els sediments frescos van cobrir ràpidament la runa i els van preservar. El proper pas serà un estudi geofísic detallat en la nostra àrea objectiu a la conca de Minch".
Usant una combinació d'observacions de camp, la distribució de fragments de roca coneguts com clastos de basament i partícules magnètiques, l'equip va poder mesurar la direcció que va prendre el material del meteorit en diverses ubicacions i va traçar la font probable del cràter.
El doctor Ken Amor destaca que "devia haver estat tot un espectacle quan aquest gran meteorit va colpejar un paisatge àrid, escampant pols i runa de roca en una àmplia àrea".
Fa 1.200 milions d'anys, la major part de la vida a la Terra encara estava en els oceans i no hi havia plantes. En aquell moment, a Escòcia el paisatge s'hauria semblat una mica a Mart quan hagués aigua a la superfície. La Terra i altres planetes poden haver sofert una major taxa d'impactes de meteorits en el passat remot, ja que van xocar amb les restes de la formació del sistema solar d'hora.
No obstant això, hi ha la possibilitat que ocorri un esdeveniment similar en el futur donada la quantitat d'asteroides i fragments d'estels que hi ha al sistema solar. Es creu que els impactes molt més petits, on el meteorit té només uns pocs metres d'ample, són relativament comuns, ocorren aproximadament un cop cada 25 anys de mitjana.
Les col·lisions amb un objecte d'aproximadament 1 quilòmetre, com en aquest cas, ocorren entre una vegada cada 100.000 anys i una vegada cada milió d'anys, però les estimacions varien. Una de les raons és perquè el registre terrestre de grans impactes és poc conegut.
Escriu el teu comentari