Augmenten un 53% les queixes al Defensor del Poble relacionades amb la sanitat

L'Oficina del Defensor del Poble va tramitar el 2018 un total de 849 queixes, un 53,25 per cent més que l'any passat (554); d'elles, 629 van ser individuals i 195 agrupades, i en 25 es va actuar d'ofici.

Les queixes més freqüents estaven relacionades amb la minva de la qualitat de l'atenció, a causa de "mancances humanes i materials"; la situació de vulnerabilitat d'alguns col·lectius davant del copagament farmacèutic, i la manca de facultatius, sobretot en Pediatria i Atenció Primària.

Així consta a l'Informe Anual 2018 que el Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, ha lliurat aquest dimarts a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet i al president del Senat, Manuel Cruz.

En ell s'observa que, com l'any passat, s'ha produït un empitjorament de la qualitat en l'atenció especialment en centres hospitalaris de menor grandària, i han augmentant les queixes per les dificultats associades a la dispersió o la ubicació geogràfica i problemes relacionats amb el transport sanitari, tant en la modalitat programada com urgent.

Pel que fa al copagament farmacèutic, les queixes es van donar sobretot per part de pacients que, tot i trobar-se en una situació de gran vulnerabilitat social i econòmica, tenen assignat un tipus d'aportació farmacèutica igual a la d'un treballador en actiu.

L'informe recorda que la situació de persones amb un grau de discapacitat molt alt, fins i tot superior al 90 per cent, per a les quals la legislació actual assenyala el deure d'abonar el 40 per cent dels medicaments que necessiten, no disposant tot just d'ingressos propis. La Institució va realitzar el 2018 un seguiment de les recomanacions realitzades sobre aquest assumpte.

D'altra banda, destaquen les actuacions realitzades pel Defensor del Poble en matèria de llistes d'espera i en l'àmbit de l'Atenció Primària, principalment pel que fa a la manca de facultatius, tant pediatres com metges de família.

Aquestes queixes reflecteixen des de la preocupació dels professionals sanitaris per les condicions en què desenvolupen la seva feina, amb particular incidència en una dotació de recursos humans insuficient i en condicions de precarietat laboral, a més d'altres qüestions de caràcter estructural i organitzatiu.

"Es tracta de circumstàncies arrossegades des de fa anys, per a les quals les administracions públiques no estarien oferint la deguda resposta, tot i estar ben identificades, cronificant alguns problemes que fan témer per un deteriorament de l'atenció sanitària pública", adverteix l'informe .

Segons l'opinió de la institució, és "imprescindible" que totes les administracions implicades proposin de manera coordinada unes condicions acceptables de treball per a tot el personal que atén als centres de salut, consultoris o serveis d'urgències no hospitalaris, i promoguin, des de l'àmbit formatiu i de desenvolupament professional, "millors condicions d'incentiu i d'atracció per als diferents col·lectius de professionals".

Respecte a l'accés universal al Sistema Nacional de Salut (SNS), i malgrat l'aprovació en 2018 d'un nou marc legal, persisteixen dubtes sobre el reconeixement del dret a l'assistència sanitària en determinats casos, com són familiars d'ascendents d'espanyols o residents en règim comunitari, o persones que es troben en estada temporal a Espanya com els estudiants estrangers.