divendres, 18 de octubre de 2019

La Cambra de Barcelona defensa que els beneficis de l'aeroport reverteixin en els municipis propers al Prat

|

La Cambra de Barcelona ha defensat que l'Aeroport del Prat arribi als 90 milions de passatgers a l'any 2030, superant els 70 milions que preveu el pla director de l'aeroport i atenent els ritmes reals de creixement de trànsit registrats, i demana que part dels beneficis de l'ens públic reverteixin en els municipis propers a la infraestructura.


Aeroports recurs


Aquesta és una de les conclusions de l'informe presentat aquest dijous pel president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, en què ha estat la seva última roda de premsa, i el director dels Estudis d'Infraestructures, Cristian Bardají.


La corporació ha ressaltat que l'increment fins als 90 milions de passatgers obliga a accelerar el calendari d'inversions del pla director i buscar el consens dels diferents actors implicats.


Ha apostat per una estratègia de creixement sostenible del tràfic de aeri i preservar l'equilibri territorial tenint en compte l'impacte acústic de l'aeroport i els usos del sol confrontant, a més de considerar el context de l'aeroport: elevada congestió de l'espai aeri europeu, estacionalitat i augment de les operacions d'aeronaus de gran envergadura.


La Cambra de Barcelona ha sostingut que cal fomentar la desestacionalització diària i anual i millorar els procediments operatius de la infraestructura, amb mesures com ara augmentar els tipus de classificació de les aeronaus -permetria reduir la distància entre elles- i separar-los per temps i no distància.


També ha proposat adaptar l'operativa de les pistes a l'evolució del trànsit, que està rebent avions cada vegada més grans amb els vols intercontinentals, i ha apostat per l'ús de la pista llarga, tant allargant l'actual o separant aterratges i sortides en diferents pistes.


L'informe 'Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. Un aeroport amb capacitat per escollir 90 milions de passatgers l'any 2030? ' ressalta que l'augment del nombre de passatgers comportaria una major contaminació acústica, per la qual cosa advoca per una nova taula de concertació territorial.


Bardají ha indicat que les diferents configuracions de pistes implicarien majors nivells de soroll i s'augmentarien els ciutadans afectats: de les 4.199 persones afectades per l'operativa actual passant per les 4.657 amb l'escenari de pistes segregades fins a les 12.653 amb el de pistes independents.


Tot i això, ha ressaltat que aquests nivells d'afectació són considerablement inferiors als impactes que generen altres aeroports com el Schiphol d'Amsterdam 62.000 ciutadans exposats-, Brussel·les -70.000- i el Heathrow de Londres -707.60--, i per això ha valorat que "es podria gestionar" també l'escenari que provoca més contaminació acústica, el de les pistes independents.


També s'haurien d'abordar les limitacions al creixement urbanístic de l'aeroport, ja que encara queden zones que es poden urbanitzar en la zona d'influència del soroll dels avions i que està envoltat d'espais naturals, que estarien afectats si s'allargaran les pistes: "es pot arribar al 2030 amb 90 milions de passatgers i preservant l'entorn".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH