dilluns, 21 de octubre de 2019

Salvador Milà, un "rancorós" en funcions

|

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha de compondre el seu nou organigrama abans del 15 de juliol de 2019. Fins llavors, tots els càrrecs estan en funcions. Entre ells hi ha el director de Presidència, Salvador Milà, que va asumir el càrrec el passat 2016, sense concurs previ i de forma "interina", després del cessament del seu antecessor en el càrrec, Josep Maria Carrera.


Salvador mila


En aquell moment, és a dir, a finals de 2016, es va afirmar que aquest nomenament de Milà --a dit per part de l'alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'AMB, Ada Colau, que implica una retribució anual de 93.570 euros-- es solucionaria i que s'obriria un votació per ocupar la vacant que va deixar Carrera a la direcció de Presidència. Tres anys després ja menys de 20 dies que es constitueixi el nou organigrama de l'ens supramunicipal, Salvador Milà ha estat cessat en les seves funcions encara que segueix apareixent com a director de Presidència, tot i que ara ho sigui en funcions. Molts es pregunten per què està encara allà i si va a repetir en el càrrec un cop s'anomeni la nova Presidència de l'AMB.


Milà és un vell conegut en la política catalana. Llicenciat en Dret i exmembre de l'extint PSUC amb qui va entrar a l'ajuntament de Mataró el 1979, va passar a encapçalar les llistes ICV al municipi fins a 1999 i va arribar a ser regidor d'Urbanisme de la capital del Maresme del 1992 a 1999, aquest any va haver d'anar a l'oposició. Però Milà va seguir la seva carrera política i va arribar a ser conseller de Medi Ambient de 2003 a 2006 amb el tripartit de PSC-ERC-ICV, liderat per l'històric Pasqual Maragall i aquí va donar curs a les seves batalles.


Salvador Milà va tenir els seus grans moments en la seva època de conseller tenint grans enfrontaments amb les multinacionals de la indústria elèctrica a qui semblava voler dificultar el seu creixement i això va provocar que el mateix Maragall el cessés del càrrec en la crisi de govern de 2006.


Des de llavors, l'encara director de Presidència de l'AMB sembla haver mantingut i acumulat cert rancor amb la figura històrica de l'ex president. Així ha quedat reflectit en un darrer article, escrit en un diari de Madrid, 'El cierre digital', al que ha filtrat informació i on es critiquen que les ajudes que rep la Fundació Pasqual Maragall tenen relació directa amb la figura política del socialista i amb els pactes actuals que s'han produït a l'ajuntament de Barcelona entre Colau (a Comú) i Collboni (PSC). És clar, que en l'article també diu que no se sap quants diners ha donat la Fundació Agbar a la fundació de l'expresident, quan Agbar comuniquen a aquest diari que a la seva memòria econòmica figura que va donar 12.000 euros a la Fundació Pasqual Maragall.


A alguns que no coneixen el passat polític de Milà els ha sorprès l'atac, però aquesta sembla ser la marca personal del "interí" director de Presidència d'AMB que, al costat de la "tríada de l'aigua" formada amb Eloi Badia i Leonard Carcolé, ha mantingut i manté durs enfrontaments amb l'empresa catalana Agbar des del seu nou lloc de responsabilitat. I és que Milà i la seva "tríada" sempre han defensat que fos Acciona i no Aigües de Barcelona l'encarregada de gestionar l'aigua, un negociat que tan malament (i car) ha acabat després que una sentència judicial hagués d'intervenir. Una cosa que, curiosament, el llavors diputat de CiU Ramon Espadaler ja ho va advertir a Milà quan era a l'oposició i que li retreia que havia negociat pèssimament la subvenció europea de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

1 Comentaris

1

Incompetent però ben agafadet per viure dels diners públics. I ara malament penso te algún altre interés privat?

escrit per Martín 27/jun/19    09:24 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH