La Doctrina Kissinger advocava per la implementació del G-2 (EUA i la Xina) com a àrbitres mundials. Així, en un article publicat pel New York Times, titulat "L'ocasió per a un nou ordre mundial", Kissinger considera ja a la Xina una gran potència (Felow superpower), desaconsella el proteccionisme o tractar a la Xina com a enemic (el que arribaria a convertir-la en veritable enemic) i demana que s'elevin a un nou nivell les relacions entre els Estats Units i la Xina sobre la base del concepte de destí comú (seguint el model de la relació transatlàntica després de la segona guerra mundial), de manera que assistiríem a la entronització de la Ruta Pacífica (Amèrica-Àsia) com a primer eix comercial mundial en detriment de la Ruta atlàntica (Amèrica- Europa). No obstant això, l'objectiu inequívoc del Pentàgon seria la confrontació amb l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS), fundada el 2001 pels Cinc de Xangai (Xina, Rússia, Kazakhstan, Kirgistán, Tajikistan) més Uzbekistan i convertida juntament amb els països del ALBA i l'Iran en el nucli dur de la resistència a l'hegemonia mundial dels Estats Units i Gran Bretanya.
Segueix llegint a The Economy Journal i consulta aquí la versió en anglès
Escriu el teu comentari