divendres, 22 de novembre de 2019

'Las mejores palabras', de Daniel Gamper: "La veritat s'ha devaluat"

|

"Al principi era el Verb" resa el primer versicle de l'Evangeli de Joan. És a dir, el logos, la raó, la paraula. Precisament allò que ens distingeix els humans dels éssers considerats irracionals. I sobre la paraula ha escrit Daniel Gamper, professor de Filosofia Política de la UAB un llibre titulat "Las mejores palabras" ple de suggerents propostes que li ha valgut el premi Anagrama d'assaig 2019.

Les millors paraules


El seu autor el defineix "no com un tractat, ni una apologia, ni un llibre de filosofia, sinó com un assaig sobre la recerca i selecció de les millors paraules al llarg del qual es declina una veu personal i idiosincràtica, més orientada a la conversa que a les conclusions".


Gamper adverteix que la veritat s'ha devaluat i cotitza a la baixa en el mercat de les aparences i que la política es serveix de la paraula per ocultar la realitat, però que si la paraula es devalua és precisament perquè té valor. A més, tampoc es pot presumir que tothom parli raonablement en condicions equitatives perquè la democràcia implica que tots puguin opinar sobre temes dels que no saben res. Indica que la paraula pot ser tan temible com un tigre fora de la gàbia. Per això les paraules poden ser "sotmeses, fiscalitzades, censurades, atenuades" i posa com a exemple la manipulació de la paraula que va dur a terme el règim nazi, tot i que adverteix que hi ha també el perill que mantenir prohibicions referides al passat poden convertir a aquest en una realitat morta. "La convivència pacífica entre diversos imposa un respecte i religions dels altres que de vegades pot portar a tancar en fals un període històric per mirar cap al futur".


La cultura del civisme democràtic aconsella la cautela i la prudència en la manifestació de les idees. Un silenci tolerant facilita formes de cooperació social que serien impossibles si tots els temes poguessin discutir-se, tot i que l'excés d'aquest silenci, sobretot en el cas que sigui involuntari, pot ser símptoma de por o repressió. En aquest sentit, hi ha amenaces clares a la paraula, que Gamper explicita, com les polítiques repressives dels estats, l'empresonament de dissidents, l'eliminació de la diversitat en els mitjans de comunicació, la prohibició de lliure associacionisme, el control policial de publicacions o la coerció als mitjans informatius mitjançant subvencions. I és que la llibertat és "la mediació entre la inclinació política cap a la unitat i la tendència humana a la diversitat" el que el porta a no eludir un tema avui omnipresent en alguns pagaments com és la utilització de la llengua en la construcció d'una pretesa identitat nacional.


No oblida al·ludir les limitacions que imposa avui l'anomenada "correcció política" i la seva relació amb el principi de llibertat de càtedra i les polítiques de protecció de les identitats marginals. Accepta, però, certes limitacions, com les referides a la protecció de la infància, la difamació, la difusió de secrets industrials o l'elusió de la cita de fonts per amagar plagis.


En conclusió: "no tot es pot dir perquè una societat és també el conjunt de normes no escrites entorn del bon gust i a la delimitació d'alguns assumptes a àmbits molt concrets". I, en fi, adverteix, pel que fa al periodisme, professió que coneix bé l'autor per ciència pròpia, "l'absència de censura prèvia no equival a que la tasca periodística es desenvolupi sense friccions" i afegeix: "a qui ha d'obeir un periodista? A la veritat, que al seu torn pot posar-se al servei del millor postor".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH