La Sub-21 esclafa França a les semifinals

La selecció espanyola Sub-21 es va donar un autèntic festí a les semifinals del Campionat d'Europa després de remuntar a França i fer miques les il·lusions del seu rival (4-1) en un xoc on va tornar a brillar el joc coral del combinat espanyol, que disputarà la seva quarta final en les cinc últimes edicions.

L'equip de Luis de la Font va haver de patir al començament per somriure al final. Amb una mica de mala fortuna i un penal molt rigorós, la Sub-21 va saber tenir paciència i controlar els francesos per donar-li la volta al marcador abans del temps de descans. La resposta d'Espanya va ser sensacional a força d'un futbol teixit que recorda altres generacions no molt llunyanes.

Els Dani Olmo, els Fabián i companyia comencen a teixir una estructura molt sòlida que parla molt bé de l'etern treball de la base al futbol espanyol. Res és casualitat en un equip que ha sabut reinventar-malgrat les dificultats del campionat. Si la derrota davant Itàlia va ser un handicap gairebé insalvable, aquest dijous Espanya va haver de remar contra corrent.

Els jugadors de Sylvain Ripoll van començar amb més ímpetu i aviat van trobar recompensa en un penal comès per Junior Firpo sobre Reine-Adelaide després d'un lleu contacte. Espanya va encaixar el 0-1 i va haver de posar la granota de treball per sortir amb vida dels cinc minuts posteriors al gol. Sivera, amb una mà prodigiosa, va impedir el segon tot just uns minuts després.

Aquí va arrencar la 'Rojita', capaç d'oferir moments estel·lars com el 5-0 contra Polònia -el mirall on mirarse- i signar actuacions com la d'aquest dijous. Fabián es va carregar l'equip a l'esquena i va encapçalar les millors ocasions d'Espanya. L'ex del Betis va poder haver empatat a un pas de la mitja hora, però el seu atreviment va acabar en un córner que acabaria donant premi.

Marc Roca va aprofitar un rebuig del seu propi rematada per afusellar Bernardoni a un metre de la línia de gol. La ràbia del seu xut va ser el millor símptoma que la selecció Sub-21 anava a donar molta guerra a la resta del partit. Després de dues ocasions seguides i França arraconada en la seva àrea va arribar el 2-1 amb un penal comès sobre Oyarzabal. El davanter realista no va fallar des dels onze metres i va confirmar el empetitiment francès.

L'EL PASSI DE FAVÍAN I GOL D'OLMO

A la segona meitat, Espanya no va canviar el registre i va sortir plena de convenciment per tancar el partit com més aviat millor. En tot just tres minuts va arribar el tercer en una jugada magistral que va arrencar Oyarzabal amb una passada entre línies, va recollir Fabían, va parar el temps, i amb tot el tremp del món -com si jugués amb ulls a la nuca- va cedir a Olmo perquè marcar- a plaer al cor de l'àrea.

El gol va ser digne de posar els alevins a les escoles, una magnífica maniobra que va tocar a la línia de flotació dels 'bleus', sobretot quan van deixar d'albirar la porteria de Sivera davant la pressió de la selecció espanyola. Fruit d'aquesta força va arribar una altra ocasió de Fornals, que es va dormir en un mà a mà després d'una jugada maradoniana.

I a nou jugador del West Ham va seguir Borja Mayoral, que va donar recanvi a un 'tocat' Oyarzabal i en tres minuts va disposar del seu primer chance de gol. L'ariet del Reial Madrid va fallar en el moment decisiu, però va poder redimir només tres minuts després amb una gardela escorat. Fornals va iniciar la jugada amb un exquisit passi d'exterior.

Amb França enfonsada -només la pilota parada els va donar aire- Espanya va seguir creixent i va poder haver ampliat la renda en els minuts finals. El desarmament francès en defensa va permetre a Carlos Soler gaudir d'una vaselina que va ser treta per un defensa rival sobre la mateixa línia de gol. Era el de menys perquè la Sub-21 espanyola ja tenia el botí a la buchaca.

D'aquesta manera, Espanya se cita amb Alemanya -que va vèncer a Romania a la primera semifinal- a la final de diumenge (20.45 hores), la quarta per a Espanya en cinc edicions i la mateixa que fa dos anys a Polònia. Els de Luis de la Font tindrà possibilitat de prendre revenja i de convertir-se en la selecció que més tornejos continentals de la categoria posseeix a les seves vitrines.