L'OID deu de 86 milions d'euros a Hisenda mentre els seus fundadors es fan rics

Peu de foto: Acte de l'OID a Múrcia.

L'Agència Tributària va difondre la seva particular amonestació pública anual en la qual, des de fa cinc anys, assenyala a aquells contribuents que deuen més d'un milió d'euros al fisc. El setè lloc l'ocupa l'Organització Impulsora del Discapacitat (OID).

La OID segons Hisenda li deu ni més ni menys de 86,14 Milions d'euros tot i la comercialització de l'Eurobolet. I és que l'OID realitza un negoci que sobre el terreny ni ajuda a les persones ni contribueix a la integració i promoció d'aquest col·lectiu, una organització muntada exclusivament per als fins personals de Dionisio González Otero.

EL FUNCIONAMENT ANÒMAL DE L'OID

Recapten diàriament la barbaritat de 1.400.000 euros i els seus gerents apliquen la màxima que, en temps de necessitat, els seus empleats són fàcilment substituïbles. Al capdavant del seu grup empresarial, Dionisio González té com a persona de confiança al seu financer, Tomás Gómez Ruiz, qui, a més de portar els comptes de les societats particulars de González que té al costat de la vicepresidenta de OID, casualment la seva dona, que controla estrictament tots els moviments econòmics de l'OID.

El més greu de tota aquesta història és que l'OID està convertint en rics als seus promotors donant la imatge de procurar treball a les persones discapacitades i en la utilització del drama de l'atur a Espanya per aconseguir captar treballadors a baix cost i fàcilment manipulables. A més hi ha dades que demostren que molts dels seus treballadors no tenen discapacitat.

En aquest sentit existeix en l'OID l'anomenat "voluntariat social", que permet a persones que estiguin a l'atur i no tinguin cap minusvalidesa, poder vendre butlletes de manera voluntària i guanyar-se uns diners.

Si va caminant pel carrer pot topar-se amb venedors de butlletes de l'OID, 1 entitat il·legal, segons l'Audiència Nacional on els seus empleats són majoritàriament discapacitats que treballen entre 10 i 12 hores diàries per guanyar 5 o 10 euros. Perquè al marge de la llei, hi ha una vintena d'organitzacions que operen en el sector sense tenir una autorització que l'habiliti com és el cas de l'OID.

16 sentències de l'Audiència Nacional confirmen la seva il·legalitat, mentre que altres cinc sentències dels Tribunals Superiors de Justícia de la Comunitat Valenciana, Andalusia, Múrcia, Cantàbria i Canàries imposen sancions administratives, a més d'insistir en la manca d'autorització de l'organització. Tot i no comptar amb l'autorització necessària, l'associació ven bitllets des de fa 25 anys. Actualment, compta amb uns 3.000 treballadors repartits entre 49 de les 50 províncies espanyoles.

No tenen un sindicat de treballadors perquè no se'ls pot donar d'alta a la Seguretat Social "a l'entendre que era una activitat sense autorització administrativa" i l'entitat contracta a persones amb qualsevol tipus de discapacitat, però també a "discapacitats socials" com famílies monoparentals, mares solteres, etc.

L'OID FA RICS ALS SEUS DIRECTIUS

Dionisio González i alguns dels seus directius omplen les seves butxaques amb els beneficis resultants de la venda il·legal de la butlleta dels discapacitats. Aquesta és la conclusió de la Policia que, també, assegura que el patrimoni dels executius d'aquesta organització "sense ànim de lucre" mostra signes d'opulència com ara negocis hostalers, cotxes d'alta gamma i pelotazos immobiliaris.

La Policia precisa en les seves acusacions: "Amb els beneficis econòmics de la venda de la butlleta, algunes de les mercantils investigades estan invertint importants fons en hotels i posades rurals que desenvolupen activitats complementàries: rutes a cavall, quads o excursions 4 × 4". Una cosa que contrasta amb el teòric finalitat d'ajudar a persones discapacitades que publiciten tant OID com la resta de societats de l'organització.

Els informes policials incideixen especialment en una operació immobiliària relacionada amb l'adquisició i posterior venda del complex hoteler 'Posada Pont Romà', situat a Toñanes, Cantàbria. Una finca adquirida per la immobiliària Cant-Celta, propietat de Dionisio González Otero i on també participen la seva dona, Victòria Salas - vicepresidenta al seu torn de OID- i les seves filles Carmen i Gemma.

Peu de foto: Dionisio González en una entrevista a la Sexta.

L'esmentada operació de compra es va tancar el 2004 per un preu de 625.000 euros. Cinc anys després, el 2009, la família de González Otero la va vendre per 1,4 milions a Discapiso, el soci únic és SOID, matriu de la majoria de les empreses del grup de Dionisio González, que es finança exclusivament mitjançant els beneficis del cupó de OID. En aquest sentit la plusvàlua al seu favor per aquesta operació immobiliària va ser de gairebé 800.00 euros.

Uns diners que el clan de Dionisio González va invertir en la compra d'un xalet a Suances, Cantàbria, per 588.000 euros, a més d'una parcel·la a Toledo que era propietat de la seva mare i que es va quedar per altres 148.000 euros.

Encara que no té cotxe propi, Dionisio sol desplaçar-se amb un Mercedes-Benz de OID. Al seu patrimoni també cal afegir les propietats que té en comú amb la seva dona: un pis de 111 metres quadrats a Santander i una casa i una finca a Cabezón de la Sal, també a Cantàbria.

Maria Àngeles Cayón, vocal de OID, posseeix un habitatge de 195 metres quadrats a l'interior d'una finca de 325 a Calera i Barraques, Castella-la Manxa. A més, té altres dues a Cantàbria. Una a Cartes, de 118 metres quadrats, i una altra a San Feliços de Buelna. Com afegit gaudeix d'un BMW 318 a nom de la seva societat, Pasiegos del Nord.

Ana Sobrino Pérez, secretària general de OID, posseeix una propietat de 300 metres quadrats a Talavera de la Reina. El seu valor és de 413.000 euros. També té una finca a Madrid de 66 metres quadrats i una altra a Valladolid de 184 metres quadrats. Atresora també un Jaguar matriculat en 2010 i un Volkswagen Golf a nom de la seva societat, Innovacions Pisuerga.

José Antonio Tarno, tresorer de OID, posseeix sis immobles urbans i 29 rústics. Posseeix un Chevrolet Nubira adaptat per a minusvàlids i un BMW 530dA. Ha fet negocis immobiliaris amb Dionisio González, qui li va comprar un habitatge a Madrid per 409.000 euros a través d'Discapiso. Es dóna la circumstància que Discapiso, del president de OID, es nodreix de fons d'aquesta entitat sense ànim de lucre com a suposat proveïdor.

Consuelo Fernández Carreño, vocal de OID, posseeix un àtic de 70 metres quadrats a Madrid valorat en 140.000 euros; un pis a Torrelavega, Cantàbria, de 184 metres quadrats i una finca en aquest mateix municipi de més de mil metres. Posseeix una altra finca de 471 metres quadrats a San Vicente de la Barquera, on s'assenta la posada 'El Trenti la Corona', finca a nom del seu fill. La Policia, però, sospita que la va avalar ella mateixa amb una hipoteca i va finançar les obres posteriors. El seu valor cadastral superaria els 313.000 euros. Fernández Carreño explica a més amb un ampli assortiment de cotxes a través de la seva societat, Chelosio Cantàbria: 3 BMW, dos sèrie 320 i un X1.