Espanya ocupa el tercer lloc del món en patrimoni cultural

La Reial Acadèmia Europea de Doctors, centenària institució que reuneix, entre d'altres prestigiosos professionals, a catorze premis Nobel, va celebrar aquest 1 de juliol a Barcelona l'acte d'investidura d'un nou acadèmic numerari, Don Ignacio Buqueras i Bach, economista i doctor de Ciències de la Informació, que va pronunciar el discurs d'ingrés sobre "el patrimoni mundial, cultural, natural i immaterial d'Espanya", tema que coneix per ciència pròpia com a president de l'Associació per a la Difusió del dit patrimoni. La candidatura de Buqueras va ser apadrinada per Teresa Freixes i Santiago Castellà i el discurs d'ingrés va ser contestat per l'acadèmic Aldo Olcese.

En el transcurs de la seva intervenció Buqueras ha recordat que Espanya ocupa el tercer lloc en declaracions de la UNESCO, darrere de la Xina i Itàlia, amb 47 referides a patrimoni cultural i material i 18 a patrimoni immaterial, el que dóna un total de 65. Estan distribuïdes per la totalitat de comunitats autònomes, encara que el primer lloc l'ocupa Andalusia amb set registres de patrimoni cultural material i 3 de patrimoni immaterial. Aquest tipus de declaracions van ser iniciades per l'organisme internacional el 1972 arran del perill que va comportar la construcció de la presa d'Assuan a Egipte i deu anys després l'espanyol Federico Mayor Zaragoza el va ampliar al conjunt del patrimoni mundial i intangible de la Humanitat.

Buqueras és reusenc i, després de cursar els estudis universitaris a Barcelona, es va establir a Madrid, ciutat en la qual ha desenvolupat una intensa activitat social. Ha estat president del Cercle Català de la capital d'Espanya i de la Federació de Cases Regionals i provincials, així com de la Fundació Independent i de moltes altres entitats. Però potser la seva major projecció l'ha tingut al capdavant de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols i la seva Normalització amb els dels altres països de la Unió Europea, entitat en la qual treballat intensament en pro de l'homologació dels horaris de nostre país amb els de la resta del continent, pel que sembla amb un encara parvo resultat. És autor d'una àmplia obra literària, entre la qual hi ha sengles llibres referits al tema de l'homologació horària - "Deixem de perdre el temps" i "Dóna'm temps. Contes per a la conciliació entre treball i família ", així com de sengles biografies de Josep Pla i de Cambó, aquesta última reeditada recentment per Almuzara. Està casat amb la pianista Marisa Montiel.