Reaparició a Barcelona del Ballet Nacional de Cuba

L'any que Alicia Alonso complirà cent anys. Serà, possiblement, el cas de major longevitat que es recorda en una gran figura de la dansa que, a més, s'ha mantingut en actiu fins ahir mateix com a directora del Ballet Nacional de Cuba, una formació que va crear el 1948. Cal recordar que en seva llarga carrera Alonso va recórrer els escenaris de mig món, va ballar amb l'American Ballet i els Ballets Russos de Montecarlo i va actuar en elKirov i el Bolshoi. Però el més notable és que va continuar ballant fins ben entrats els anys noranta, quan ja havia complert àmpliament els setanta anys, la qual cosa acredita una fortalesa física insòlita que, a més, adquireix la seva veritable dimensió quan se sap que va estar treballant durant tota la seva vida amb enormes dificultats de visió fins a quedar pràcticament invident. El constatem per ciència pròpia, ja que encara vam poder gaudir del privilegi de veure-la ballar al Centre Cultural de Terrassa al voltant de 1993.

Però en aquesta ocasió el Ballet Nacional de Cuba torna al Teatre Tívoli sense la companyia de la eximia "prima bellerinaassoluta", que l'acompanyava en tots els seus viatges a Espanya i acudia a les funcions vigilant atentament el treball dels seus pupils des del discret racó de una llotja. La companyia ha tornat ara sota la direcció de Viengsay Valdés que assumeix per primera vegada la responsabilitat de dirigir una gira a l'exterior, fora de la seva tradicional seu al Gran Teatre de l'Havana, l'antic Coliseu de la Casa de Galícia, situat cal el Parc Central de la capital cubana.

La formació porta dos coreografies clàssiques capaços de complaure sens dubte al públic. D'una banda, ha debutat amb "El llac dels cignes" en la coreografia tradicional de Petipá i Ivanov, amb adaptació de la pròpia Alonso, qui li va imprimir una major lleugeresa i modernitat, li va afegir apunts d'humor i va transformar l'últim acte creant un final veritablement espectacular.

El segon espectacle, que es presentarà la setmana que ve, serà "La Ventafocs". El conte de Perrault va ser coreografiat per un altre professional cubà, Pedro Consuegra qui li va donar alargumento un to de farsa, reforçant també en aquest cas la vessant còmica de la trama, sense per això renunciar a l'exigència tècnica pròpia de les grans formacions coreogràfiques.

Barcelona tindrà l'oportunitat de comprovar com una formació del prestigi del Ballet Nacional de Cuba ha estat capaç de desenvolupar sense sobresalts la transició entre la seva fundadora i els hereus i hereves del seu art i el seu magisteri.