El Tribunal de Drets Humans rebutja indemnitzar familiars de les víctimes del GAL

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat que familiars de presumptes etarres assassinats pels GAL i el Batalló Basc Espanyol puguin ser considerats víctimes del terrorisme a efectes de rebre una indemnització per part de l'Estat.

La decisió donada a conèixer aquest dijous pel tribunal amb seu a Estrasburg considera que la presumpció d'innocència recollida en l'article 6.2 de la Convenció Europea de Drets Humans no pot aplicar-se un procediment de compensació a familiars de les persones assassinades a França.

La reclamació sobre la qual ha decidit Estrasburg es refereix a Maria Cristina Larrañaga, Karmele Martínez Agirre i Nagore Otegi Martínez, Maria Antònia Ibarguren Astiagarraga, Mikel i Xabier Etxaniz Maiztegui, Ignacia Lizarraga Albaburu, Maria Belen Aguilar Pérez i Ugaitz i Aitor Elizarán Aguilar, tots parents de les víctimes o víctimes d'aquelles dues organitzacions.

Entre ells hi ha casos diversos, ja que en es tracta de persones que reclamen accés a una indemnització que sempre es va negar per entendre que un etarra no pot generar compensatòria com a víctima de terrorisme i, en altres casos el que demanen és l'ampliació de la quantia en els termes que va establir la Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les víctimes del terrorisme de l'any 2011. Pel que fa als primers casos, el TEDH nega que els pugui donar aquesta consideració de víctimes del terrorisme.

Així, el tribunal no veu cap vincle entre els càrrecs penals que podrien haver formulat a Espanya els familiars dels assassinats pels Gal i el Batalló Basc Espanyol i les decisions de les autoritats administratives i en l'àmbit contenciós-administratiu que els neguen la indemnització .

Una de les claus de la reclamació passa perquè la pertinença a ETA en els casos de tots els reclamants és presumpta, ja que cap d'aquests assassinats pels GAL o el BVE havia estat jutjat i condemnat com a tal.

Per això, la reclamació davant Estrasburg es va centrar en l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans relatiu a la presumpció d'innocència. Els demandants entenen que no s'ha respectat en el cas dels seus familiars morts perquè l'Audiència Nacional, en denegar les indemnitzacions o l'increment de les quanties els va donar per membres d'ETA, en alguns casos, fonamentant la seva decisió en informes policials que apuntaven a seva pertinença.

Precisament la resolució allega a la informació referent a això aportada pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, que va detallar al TEDH que els assassinats ho van ser entre 1979 i 1985, mentre residien a França per grups terroristes de Batalló Basc Espanyol (BVE), Grups Antiterroristes d' alliberament (GAL), Acció Nacional Espanyola (ANE) o Grups Armats Espanyols (GAE).

VÍCTIMES INVOLUCRATS

La negativa de l'Administració a indemnitzar va ser confirmada per l'Audiència Nacional, que al seu dia va constatar en sentència que l'article 8.2 del Conveni Europeu sobre la indemnització de les víctimes delictes violents, que van entrar en vigor a Espanya el 2002, van permetre a l'Estat rebutjar els pagaments per tractar de casos en què la víctima havia estat involucrada en el crim organitzat o havia pertangut a organitzacions que cometen delictes violents segons informes policials.

La Sala que ha pres aquesta decisió ha estat presidida pel maltès Vincent A. De Gaetano i la integren el xipriota Georgios A. Serghides, el portuguès Paulo Pinto d'Albuquerque, l'eslovac Alena Polácková, l'espanyola María Elósegui, el suec Erik Wennerström i Gilberto Felici, de San Marino.

Després d'analitzar el cas dels familiars de cada un dels reclamants, els integrants de la cort europea conclouen que l'Estat espanyol va estudiar també totes els casos abans de denegar la indemnització basant-se en el que assenyala l'esmentat article 8.2 del Conveni europeu.

També té en compte la sentència de l'Audiència Nacional que el 2016 va distingir de manera explícita entre el dret de la família a ser compensada i la possible responsabilitat penal del familiar, qüestions que es dirimeixen fins i tot en àmbits judicials diferents, com són el contenciós-administratiu i el penal.