dilluns, 19 de agost de 2019

Que Déu reparteixi sort

Manuel Fernando González Iglesias

Ha estat una jornada parlamentària intensa, fins i tot apassionant, com no l'havíem vist i escoltat fa diverses legislatures. Tots els que van intervenir van deixar la seva empremta creativa, que si no malmeten unes noves eleccions -que sí que ho faran- promet oferir-nos grans moments de passió parlamentària.


La guinda la va posar al final Santiago Abascal en representació de Vox qui, amb el seu discurs al que José Solís Ruiz, li va posar a Pedro Sánchez l'espasa a la mà perquè executés la sort de matar davant el lot de dues miures que li van tocar en sort només començar el festeig. O sigui, Casado i Rivera, als quals va liquidar amb una estocada fins a la bola amb el lema "Escolteu ?, què parla és la ultradreta, els mateixos socis amb els quals governeu a Andalusia, a Madrid o a Múrcia". Per la cara que van posar els interpel·lats, es va notar que l'inquilí de la Moncloa els havia tocat irremissiblement i havia guanyat la primera part del debat.


Abans d'aquest epíleg bestial, vam poder presenciar el llanci Pablo Iglesias-Pedro Sánchez, que ens va deixar també molt clar que el líder de Podem és el que es coneix en l'argot més castís com un boques, és a dir, aquell interlocutor a qui li parles confidencialment -que diríem en el llenguatge periodístic 'of the record' - i que a la primera oportunitat et deixa en evidència explicant-li la conversa a tothom per posar-te vermell o, el que és pitjor, per intentar fer-te xantatge.


Perquè aquest dilluns, i en seu parlamentària, Pablo, Pablito, Pablete, que diria el gran José María García, ens va explicar a tots, sense preguntar, el que havien parlat podemitas i sociates sobre la formació de Govern, per a alegria dels líders de PP i Ciutadans, que partien de riure davant la desesperació de Sánchez i la vicepresidenta Calvo, que s'ho miraven atònits des dels seus escons, mentre Pepe Borrell feia cara de sorpresa, perquè malgrat la seva llarga experiència, mai havia presenciat una intervenció semblant. Era com si pensés allò de ¿i amb aquest subjecte és amb qui anem a formar un Govern de coalició?


Sort que fora de programa va aparèixer Abascal, qui amb la seva imperial intervenció li va posar a ou a Sánchez una sortida espectacular que li atorgaria les dues orelles i la cua d'una tarda parlamentària, repetim, veritablement inoblidable que, de moment, ens diu que si es tot segueix així d'aquí al dijous, al novembre tindrem eleccions i, com es diu en aquests casos ... que Déu reparteixi sort!




Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH