dimarts, 10 de desembre de 2019

Pablo Iglesias l'ha tornat a fer

Carmen P .Flores

En política, com en altres facetes de la vida també, la supèrbia és una mala consellera que porta a la destrucció dels que fan ús d'ella. Només cal repassar la Història. Les picabaralles més personals, més que les diferències ideològiques o de programa, fan fracassar la constitució d'un govern.


L'exemple l'hem pogut comprovar aquest dijous al segon intent d'investidura del candidat socialista Pedro Sánchez, on Pablo Iglesias, per avarícia o revenja, amb la seva abstenció ha tombat la investidura. El líder -per poc temps- de Podem / Unides Podem, com es diu ara, no ha volgut acceptar l'oferta socialista: una vicepresidència executiva i tres ministeris. Ho han considerat poc i a més ministeris gerros. ¿S'hauran mirat bé les competències tan importants que tenen? Ni s'han molestat. El que volien en realitat és: controlar els pressupostos-govern paral·lel, fiscalitzador del PSOE- i demostrar-li al president en funcions que no tornarà a ser president amb els seus vots, tota una jugada que li pot costar molt cara. Deia Publio Siro, poeta dramàtic romà, que "El que persegueix dos llebres, no aconsegueix cap".


Un cop més Unides Podem de Montero & Iglesias ha estat a punt -crec que arribarà a passar- de trencar la ja per si feble coalició que fins ara controlaven. La intenció d'Esglésies era votar en contra, però per això no passava Garzón i Asens, que van amenaçar a Iglesias amb abstenir-se. En els últims minuts ha canviat d'opinió i l'abstenció ha estat la posició del partit morat. Iglesias es veia venir el conflicte i ha rectificat.


Mentre la dretes -les tres que van de la mà- es posen d'acord, les esquerres, com sempre, donen la nota. És una llàstima, però amb líders com Iglesias és per posar-se a plorar.


Rectificar o aprovar alguna cosa amb el que no s'està d'acord hauria de ser la pràctica habitual al Congrés dels Diputats. La responsabilitat dels polítics també és transigir, consensuar i en molts casos renunciar. Es porten ja uns quants mesos de bloqueig, el país necessita un Govern i un Parlament que treballi. Els interessos de la ciutadania haurien d'estar per sobre dels interessos partidistes, individuals i de càrrecs.


L'actitud del playboy de Ciutadans, Albert Rivera -partit presidencialista- ha estat d'un populisme barat i rastrer Aquest era el candidat que alguns poders econòmics havien triat perquè un dia arribés a la presidència del Govern? Doncs els ha sortit granota en tot, fins en l'apartat d'obeir.


Per cert, si al final s'hagués produït l'acord de Govern ¿Irene Montero hagués renunciat als mesos de maternitat, és a dir, a tenir cura de la seva filla per accedir al Govern o hagués estat Esglésies què agafaria la baixa paternal?


On quedaria la conciliació de la vida familiar que tant prediquen? ¿Potser per això Podem s'ha transformat en Unides Podem? Sigui el que sigui, Iglesias ho ha tornat a fer, tot per una picabaralla personal amb Sánchez, a qui no suporta. En el pla humà es pot arribar a comprendre, però en el polític és un mal exemple. Al final, la mentida té les cames molt curtes.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH