La immunitat natural contra la malària podria aconseguir-se a través d'una vacuna

La vacuna RTS, S de la malària podria afavorir la producció d'una sèrie d'anticossos protectors després infecció pel paràsit, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per La Caixa.

Els resultats, publicats a 'BMC Medicine', identifiquen quins antígens -o fragments proteicos- podrien incloure en el disseny de futures vacunes multivalents, més eficaços.

La immunitat contra un patogen pot adquirir-se de manera natural; és a dir, després de l'exposició natural al mateix o gràcies a una vacuna; en ocasions, els mecanismes després d'aquests dos tipus d'immunitat no són els mateixos, particularment en el cas de paràsits amb cicles de vida complexos, com el 'Plasmodium falciparum', el paràsit que causa la malària.

L'equip de Carlota Dobaño, investigadora d'ISGlobal, porta diversos anys estudiant la resposta immune induïda per la RTS, S, la vacuna més avançada contra la malària que s'implementarà aquest any a gran escala a l'Àfrica subsahariana.

En aquest estudi, van voler avaluar com afecta la vacunació a la immunitat natural adquirida posteriorment contra el paràsit: "Fins ara, la gran majoria dels estudis de la RTS, S s'ha concentrat en avaluar respostes específiques de la vacuna, i no en avaluar seva influència sobre respostes cap a altres antígens del paràsit ", explica Gemma Moncunill, darrera autora de l'estudi; la vacuna RTS, S només conté un antigen del paràsit: un fragment de la proteïna CSP.

MOSTRES DE 195 NENS DURANT 12 MESOS

L'equip investigador va analitzar mostres de sèrum obtingudes d'un total de 195 nens, vacunats o controls, que van participar a la fase 3 de l'assaig clínic de la RTS, S i als que van seguir durant 12 mesos.

Un total de 78 eren de Kintampo (Ghana), procedents d'una zona amb elevada transmissió de malària, i 115 eren de Manhiça (Moçambic), on la transmissió és baixa a moderada; van estudiar els nivells i tipus d'anticossos dirigits contra un total de 38 fragments proteics -o antígens- de P. falciparum, incloent la proteïna CSP, abans i després de la vacunació.

Van trobar tres perfils de respostes d'anticossos enfront d'aquests antígens: els que disminueixen després de la vacunació, els que no canvien, i els que augmenten.

Els del primer grup en general són marcadors d'exposició al paràsit i estaven associats a un major risc de contraure malària; els del tercer grup es van associar a una major protecció van reduir a la meitat el risc de contraure malària, i aquests anticossos protectors reconeixen majoritàriament a antígens expressats per les fases del paràsit que circulen en la sang i que infecten els glòbuls vermells.

"Pensem que l'eficàcia parcial de la RTS, S permet que, quan hi ha exposició posterior al paràsit, el nivell de la infecció sigui prou baix per afavorir la producció d'aquests anticossos protectors", explica Dobaño.

"Aquest efecte s'apreciaria sobretot en regions amb nivells moderats de transmissió", afegeix la científica, per a la qual aquests resultats indiquen que els antígens en qüestió podrien incloure en futures vacunes multivalents, més eficaços.