La immunitat natural contra la malà ria podria aconseguir-se a través d'una vacuna
La vacuna RTS, S de la malà ria podria afavorir la producció d'una sèrie d'anticossos protectors després infecció pel parà sit, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per La Caixa.
Els resultats, publicats a 'BMC Medicine', identifiquen quins antÃgens -o fragments proteicos- podrien incloure en el disseny de futures vacunes multivalents, més eficaços.
La immunitat contra un patogen pot adquirir-se de manera natural; és a dir, després de l'exposició natural al mateix o grà cies a una vacuna; en ocasions, els mecanismes després d'aquests dos tipus d'immunitat no són els mateixos, particularment en el cas de parà sits amb cicles de vida complexos, com el 'Plasmodium falciparum', el parà sit que causa la malà ria.
L'equip de Carlota Dobaño, investigadora d'ISGlobal, porta diversos anys estudiant la resposta immune induïda per la RTS, S, la vacuna més avançada contra la malà ria que s'implementarà aquest any a gran escala a l'Àfrica subsahariana.
En aquest estudi, van voler avaluar com afecta la vacunació a la immunitat natural adquirida posteriorment contra el parà sit: "Fins ara, la gran majoria dels estudis de la RTS, S s'ha concentrat en avaluar respostes especÃfiques de la vacuna, i no en avaluar seva influència sobre respostes cap a altres antÃgens del parà sit ", explica Gemma Moncunill, darrera autora de l'estudi; la vacuna RTS, S només conté un antigen del parà sit: un fragment de la proteïna CSP.
MOSTRES DE 195 NENS DURANT 12 MESOS
L'equip investigador va analitzar mostres de sèrum obtingudes d'un total de 195 nens, vacunats o controls, que van participar a la fase 3 de l'assaig clÃnic de la RTS, S i als que van seguir durant 12 mesos.
Un total de 78 eren de Kintampo (Ghana), procedents d'una zona amb elevada transmissió de malà ria, i 115 eren de Manhiça (Moçambic), on la transmissió és baixa a moderada; van estudiar els nivells i tipus d'anticossos dirigits contra un total de 38 fragments proteics -o antÃgens- de P. falciparum, incloent la proteïna CSP, abans i després de la vacunació.
Van trobar tres perfils de respostes d'anticossos enfront d'aquests antÃgens: els que disminueixen després de la vacunació, els que no canvien, i els que augmenten.
Els del primer grup en general són marcadors d'exposició al parà sit i estaven associats a un major risc de contraure malà ria; els del tercer grup es van associar a una major protecció van reduir a la meitat el risc de contraure malà ria, i aquests anticossos protectors reconeixen majorità riament a antÃgens expressats per les fases del parà sit que circulen en la sang i que infecten els glòbuls vermells.
"Pensem que l'eficà cia parcial de la RTS, S permet que, quan hi ha exposició posterior al parà sit, el nivell de la infecció sigui prou baix per afavorir la producció d'aquests anticossos protectors", explica Dobaño.
"Aquest efecte s'apreciaria sobretot en regions amb nivells moderats de transmissió", afegeix la cientÃfica, per a la qual aquests resultats indiquen que els antÃgens en qüestió podrien incloure en futures vacunes multivalents, més eficaços.
Escriu el teu comentari