dimarts, 19 de novembre de 2019

Les cinc hores de Torra

Carmen P .Flores

Fa més de cinquanta anys, Miguel Delibes escrivia una de les seves grans obres literàries: 'Cinco horas con Mario', adaptada al teatre per la gran actriu de caràcter Lola Herrera en el paper de Carmen Sotillo, Menchu, la dona del protagonista, Mario. Una interpretació d'Herrera excepcional, com si Delibes hagués pensat en ella a l'hora d'escriure el personatge


Aquest dilluns, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, es reunia a la presó de Lledoners amb els polítics presos que es troben en aquest centre penitenciari. Cinc hores ha durat la trobada amb ells, sense que es coneguin els temes tractats: forma part de la transparència d'un president que passa més hores en visites que en governar.


'Cinc hores de Torra' no és un monòleg de president, sinó un mal exemple com a dirigent d'un país amb un govern que "funciona" com el vell Citroën dos cavalls.


Diuen que els governants han de donar exemple en el seu comportament institucional i personal, i no aprofitar-se del seu càrrec per aconseguir més privilegis que qualsevol ciutadà. N'hi ha, una minoria, que així ho fan; altres abusen en canvi sense cap rubor, només faltaria. Plató deia que "la gent bona no necessita lleis que li digui el que ha de fer per actuar responsablement, la gent dolenta en canvi trobarà les formes de saltar-se les lleis".


Les cinc hores de Torra al centre penitenciari em porten a la memòria les famílies de presos que han d'adaptar-se als horaris oficials que marca el règim "carcerari", en molts casos injust. Ho fan sense dir ni piu... val més, perquè si no les represàlies es solen concentrar en els interns o en la pròpia família. Són les normes i s'han d'acatar, sí o sí, ells tenen la paella pel mànec i ja se sap... Mentre la ciutadania acata les normes, lleis, regles o el que li diguin, el president de la Generalitat passa cinc hores amb els polítics presos, va a veure'ls quan vol, no fan el bis a bis en aquest espai tan reduït que tenen les famílies "normals", sinó que es reuneixen en una sala especial, sense limitació horària. Són els privilegis dels que ostenten el poder i el controlen a la seva voluntat. És democràtic?


Algú va dir que el polític ha de donar exemple. És així? La teoria és una cosa, però la pràctica és una altra ben diferent. Una societat sense referències ètiques en els seus dirigents és com un vaixell sense timó. Preocupa a algú aquesta afirmació?


Les cinc hores de Torra hauria de dedicar-les a reflexionar i donar exemple. Cap polític està per sobre de les lleis, normes o ètica. Cinc hores de Torra no és una obra de teatre de Puigdemont interpretada pel president de la Generalitat de tots els catalans. Els privilegis no són per als dirigents, ja que això té un nom que no és precisament molt encoratjador.


Cinc hores d'un president que torna a sembrar dubtes sobre l'ètica, decència i honestedat d'un governant que no governa. Mals temps per a la lírica transformats en credibilitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH