dimecres, 16 de octubre de 2019

El Tantarantana inicia temporada amb 'Persones potencialment perilloses'

|

El TantarantanaTeatre inicia avui la nova temporada amb la quarta producció i la primera estrena en aquest espai escènic de HIIIT, una de les cinc companyies residents dins el programa El Ciclón, grup que, segons Ferran Murillo, director de la sala, manté una visió del teatre com a eina de debat i s'incardina la música com a part del discurs dramatúrgic. El debut arriba amb 'Persones potencialment perillloses', espectacle escrit i dirigit per Roger Torns, que ha explicat que "vivim exposats constantment a tragèdies: violacions, assassinats, persones abandonades a alta mar ... però les oblidem perquè ve una nova que està de més actualitat. Aquest ritme elimina nostre mecanisme per sentir pietat, i així és com agafen poder dels feixismes".


Els intu00e9rpretes de Persones potencialment perilloses

Amb aquests vímets semblarà que ens trobem davant d'una obra de tesi, encara que la veritat és que l'embolcall és aparentment intranscendent. Tot gira al voltant del problema suscitat quan el gos d'una família que mossega a la filla i és castigat pel seu germà amb una mort violenta i cruel a considerar-lo com un perill per a la comunitat. Aquest és el punt de partida amb el qual es dóna peu a la progressiva emergència de les tensions en el si d'aquest grup familiar, al qual se suma l'amic de la noia, i que porta a descobriment d'alguns aspectes de la seva intimitat desconeguts per els mateixos interessats i a l'emergència tensions i egoismes que havien quedat soterrats.


Potser el més rellevant de 'Persones potencialment perilloses' és que el text dramàtic s'amaneix amb la inclusió de diverses peces musicals d'Alex Marteeen i Laura Daza, que segueixen la pauta de l'estil raper ja que, com diuen els compositors, "ens hem apropat al rap perquè és violent, parla clar, però alhora és molt poètic". A més, en la lletra d'aquestes peces és perceptible el missatge implícit en la trama dramàtica, que no sempre resulta massa evident ja que requereix una explicació final per informació de despistats. En particular, resulta reconeixible en la tornada d'una de les cançons que diu que "la venjança no és justícia, ni la justícia és venjança".


El ritme de l'obra resulta en alguns moments trepidant i especialment en l'execució d'algun dels papers. Cal afegir, com a dada anecdòtica, que el text és bilingüe, català-castellà, justificant aquesta singularitat en un presumpte origen argentí de la mare (se la veu xuclant mat amb la corresponent bombeta).

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH