dimecres, 18 de setembre de 2019

Trauma post-vacacional?

Román Pérez Burin des Roziers

El final de les vacances és com la sensació d'una tarda de diumenge, però més accentuada i intensa. S'acaba el temps d'oci i s'entreveu el reinici de les ocupacions laborals i lectives. La pausa/parèntesi de vacances és un moment privilegiat per disposar del temps propi, per satisfer algunes apetències, aficions i desitjos que queden relegats o restringits durant l'any.


Les vacances solen generar il·lusions i expectatives de benestar i de realització personal. D'alguna manera apareixen com un oasi després de la travessia del desert de l'any viscut habitualment amb exigències, obligacions, responsabilitats i presses. La feina i la vida escolar deixen de ser el centre de la vida; la convivència familiar, les trobades amb amics, les activitats lligades a l'oci, a l'esport i a la cultura passen a un primer pla.


L'ordre quotidià que regula les nostres vides deixa pas a altres formes d'organització que donen més marge per a la llibertat d'elecció i de temps, és més plàstic i canviant en funció de les circumstàncies i dels desitjos. Mentre estem de vacances solem tenir una perspectiva diferent de nosaltres mateixos, dels que ens envolten i del món en general. Tenim més oportunitats per a percebre i atendre les sensacions vinculades als sentits; les sensacions a la pell i el cos, l'olfacte, l'oïda i el gust contrapesen l'imperi de la vista, de la mirada. Potser això contribueixi a que siguem més propensos a posar-nos filosòfics: quina vida porto? És això el que vull per a la meva vida? Què vull per a un futur proper? Des de la distància de les vacances sembla que som més conscients dels sense sentits i contradiccions de la nostra vida. És una època en què els ritmes accelerats i la productivitat regeix les nostres vides, tendeix a atrapar-nos en els seus engranatges, al preu de condicionar el benestar emocional i la qualitat de vida de persones i famílies.


Segurament hi ha aspectes idealitzats i tenyits de la nostàlgia de les vacances infantils (persones, llocs) que ens porten a evocar moments de satisfacció susceptibles de repetir o reeditar-se, o no. Però els conflictes de vida no s'aturen en vacances, sobretot els personals, els relacionals i particularment els de la convivència familiar i / o de parella, i de vegades els de la solitud. Segurament afloraran conflictes perquè formen part de la vida i perquè es reprodueixen situacions anteriors no resoltes, però també és una oportunitat per confrontar-se amb alguns d'ells amb més temps i energia per parlar i escoltar. Estadísticament, a l'estiu i en vacances hi ha un augment significatiu de separacions i divorcis.


De les expectatives i esperances dipositades en el període de vacances es passa a una realització possible de les mateixes, amb tots els imprevistos i les circumstàncies que la travessen, fins arribar al seu final. Com sempre, com cada any, arriba el moment de la tornada a la quotidianitat familiar, laboral i escolar. Probablement això no deixa indiferent a ningú i produeixi un impacte subjectiu més o menys considerable, fins a tornar a quedar imbuïts (atrapats?) En la voràgine de la vida quotidiana i les vacances siguin un record.


La fi de les vacances i la represa de la vida quotidiana ens pot commocionar subjectivament, perquè té components de frustració, de pena i de pèrdua que requereixen l'elaboració d'un cert dol. En l'època que vivim poc es vol saber de frustracions, penes i pèrdues subjectives, sentides, la qual cosa no facilita el poder acceptar-les i elaborar-les. Abans es defineixen i nomenen com trauma o com a síndrome patològic, seguint la tendència actual a psicologitzar, etiquetar i patologitzar el que forma part de l'ampli ventall de la subjectivitat humana.


Dit el que s'ha dit, quina llàstima que s'acabin les vacances!


PS: no hauríem de pensar a fer vacances del mòbil?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
La normalitat és rara
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH