Investigadors espanyols detecten biomarcadors útils per al diagnòstic de la fibromiàlgia

 

Investigadors de CIC bioGUNE en col·laboració amb l'Hospital Universitari de Donostia han identificat una llista de potencials biomarcadors per al diagnòstic de la fibromiàlgia.

L'estudi, publicat a la revista eBiomedicine, reforça la idea que la fibromiàlgia és una malaltia real, en la qual hi ha diferències a nivell molecular que poden ajudar a explicar-la i que poden servir com a punt de partida per trobar possibles teràpies.

En aquest sentit, segons ha indicat el centre en un comunicat, la fibromiàlgia és una malaltia d'etiologia desconeguda que es caracteritza per dolor crònic generalitzat que el pacient localitza en l'aparell locomotor.

A més del dolor, altres símptomes, com fatiga intensa, alteracions del son, parestèsies en extremitats, depressió, ansietat, rigidesa articular, cefalees i sensació de tumefacció en mans, es troben entre les manifestacions clíniques més comuns.

Els pacients amb fibromiàlgia presenten amb freqüència una hipersensibilitat al dolor que es manifesta per l'aparició d'una sensació dolorosa a la pressió en múltiples llocs de l'aparell locomotor, que no s'observa en els subjectes sans.

En l'estudi, liderat per Juan Manuel Falcón, investigador Ikerbasque a CIC bioGUNE, s'han combinat diferents tecnologies òmiques d'última generació que proporcionen una informació molt detallada de la composició de les mostres.

Falcón ha indicat sobre això que aquestes tecnologies han permès trobar diferències a nivell molecular que es poden associar a la fibromiàlgia, una malaltia per a la qual, ha destacat, "no hi ha un mètode de diagnòstic objectiu".

DOLOR CRÒNIC

El dolor crònic a nivell sistèmic, no localitzat, ha fet que s'hagi associat la malaltia amb el sistema nerviós central, segons han indicat, tot i que la hipòtesi en l'estudi dels investigadors, segons ha indicat Falcón era que aquesta associació amb el sistema nerviós central podria veure reflectida en el microbioma intestinal -la població de bacteris intestinal-, donada l'existència demostrada de l'eix intestí-cervell, mitjançant el qual s'han proposat diversos mecanismes pels quals els bacteris intestinals poden comunicar-se i interaccionar amb l'hoste.

Els investigadors han indicat igualment que mitjançant la combinació de tecnologies òmiques, amb especial èmfasi en el microbioma i el metaboloma, en l'estudi es proposen una sèrie de bacteris que semblen associar-se a certs símptomes de la malaltia.

La fibromiàlgia és una malaltia molt desconeguda encara, fins i tot entre metges, tot i que és freqüent a Espanya, amb una prevalença del 2,4% de la població major de 20 anys.

Assíduament es considera, han indicat, que es tracta d'una malaltia irreal i als pacients com exagerats, per la qual cosa "els pot arribar a ignorar", el que ha generat molts problemes judicials en l'entorn laboral.

Per això, segons han dit, això suposa que, fins al moment en què s'ofereix un diagnòstic fiable, els pacients passen de consulta a consulta, on cada metge recomana un règim de fàrmacs diferent.

QÜESTIONARI

Actualment, per diagnosticar la fibromiàlgia es fa servir un qüestionari que inclou fins a 40 preguntes sobre la presència o no de símptomes de diferent índole, el que implica, han destacat que, més enllà d'un índex de dolor global, multitud de factors poden influenciar el procés diagnòstic, encara que cada un d'aquests factors pot alterar ja no només el microbioma, sinó qualsevol altra molècula que haguéssim pogut mesurar.

A través de l'Associació de pacients de fibromiàlgia Bizi Bide (Associació Guipuscoana de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica) es va gestionar el reclutament no només de pacients, sinó també dels necessaris controls sans, per al que es va reclutar a familiars dels pacients.

Així mateix es va establir una comunicació amb ells a partir de reunions anuals per comunicar els avenços de l'estudi, amb alta participació i col·laboració per part seva.

L'estudi multidisciplinari, dut a terme amb ajuda del Govern Basc, ha estat coordinat pel Laboratori d'exosomes de CIC bioGUNE, i en el mateix han participat les plataformes de metabolòmica, d'anàlisi de genomes i bioinformàtica del mateix centre, i els equips mèdics de la Unitat del Dolor de l'Hospital Galdakao-Usansolo, dels departaments de Neurologia i Reumatologia de l'Hospital Universitari de Donostia coordinats pel doctor Adolfo Lopez de Munain. A més, s'ha col·laborat estretament amb BIOEF i amb diferents laboratoris de CIC bioGUNE, Universitat de Deusto i Biodonostia.