La carta de la Fiscalia perquè els presos del 'procés' no obtinguin immediatament al tercer grau

 

La Fiscalia no es fia. Al llarg dels quatre mesos que va durar la vista pública del judici del 'procés', el Ministeri Públic va mostrar de forma reiterada la seva desconfiança no només de la versió dels fets defensada pels acusats, sinó de la lleialtat de les institucions catalanes respecte a l'Estat de Dret.

Per aquest motiu en la seva Memòria Anual de 2018, la Fiscalia General de l'Estat dubti obertament que el sistema penitenciari català vagi a mantenir la "tranquil·litat i imparcialitat" necessàries a l'hora d'avaluar els polítics jutjats pel procés independentista de Catalunya.

Segons reflecteix l'informe, presentat aquest dilluns a la fiscal general María José Segarra amb motiu de l'obertura de l'Any Judicial, "les autoritats de la Generalitat, inclòs l'actual director general d'Institucions Penitenciàries, han mostrat públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada respecte dels processats per delictes molt greus que van tenir lloc durant el denominat procés, als quals consideren presos polítics".

"Aquestes manifestacions poden posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer en les autoritats i funcionaris de l'Administració Penitenciària de Catalunya quan hagin d'avaluar als presos si són finalment condemnats", s'exposa en l'escrit.

LA FISCALIA JA VA SER PREVISORA

No obstant això, l'equip de fiscals que va intervenir en la causa del 'procés' --Javier Zaragoza, Consuelo Madriga, Javier Moreno i Fidel Cadena-- es va guardar un as a la màniga per garantir que els presos, en cas de ser condemnats, no sortissin de presó de forma immediata valent-se del tercer grau.

Gràcies a una previsió del Codi Penal (article 36.2), la Fiscalia va sol·licitar el passat mes de maig al tribunal que els acusats compleixin la meitat de la seva condemna abans de poder accedir al tercer grau de tractament penitenciari.

Aquesta basa va ser jugada pel Ministeri Públic a la vista d'algunes actuacions per part de la Conselleria de Justícia que van aconsellar prevenir una posada en llibertat immediata en cas que les autoritats catalans mantinguessin el control dels encausats per trobar-se aquests en presons catalanes.

Amb aquesta petició --que només podia ser exigida per la part acusadora--, es complica la possibilitat que en cas de sentència condemnatòria, els afectats puguin ser excarcerats de forma gairebé immediata per part del Govern, que és qui té competències per fer-ho .

EL PRECEDENT D'ORIOL PUJOL

Al març d'aquest mateix any, Oriol Pujol va obtenir el tercer grau tot just dos mesos després que ingressés a la presó de Brians 2. La Secretaria de Mesures Penals del Departament de Justícia va ratificar el tercer grau que la junta de seguiment del centre penitenciari va proposar de forma unànime per l'expolític de Convergència.

Pujol va ser sentenciat en ferm per arreglar mossegades a través de centres d'ITV concedits per part del Govern a empresaris amics. En el seu escrit, la junta va valorar que l'aleví de la família Pujol corregués amb la responsabilitat civil monetària de la sentència i que la seva possibilitat de reincidir fos mínima, a la vista que havia abandonat la política activa.

Malgrat tot, la decisió penitenciària va ser recorreguda per la Fiscalia davant l'Audiència Provincial de Barcelona. Finalment, el jutge va avalar la decisió malgrat haver-se produït en temps rècord al·legant que no havia de buscar-se la "venjança social" en el compliment de les penes.