dimecres, 18 de setembre de 2019

Veneçuela: L'altra cara de la crisi

Alex Fergusson
Ecòleg. Professor-Investigador. Universitat Central de Veneçuela

Com tothom sap, Veneçuela es troba, des de fa anys, submergida en un "mar de calamitats" que ha vingut evolucionant dramàtica i ara tràgicament. El que està passant, en síntesi, és això:


EN EL TERRENY ECONÒMIC


La crisi hiper-inflacionista va aconseguir l'estatus de "la més alta en la història del món". El Bolívar ja s'ha devaluat 10 milions de vegades, la inflació aconsegueix valors anualitzats de 25.000%, i s'estima que serà de 200.000% al final de l'any. El comerç ha dolaritzat els preus seguint la pauta del mercat negre però l'escassetat ja assoleix valors de 80%. A això s'agrega el fet que el circulant en efectiu només representa menys del 2% del que es requereix, per la qual cosa la major part de les transaccions es fan per transferències bancàries o per via electrònica, gràcies als bancs que encara queden.


A més, l'estrepitosa caiguda de la producció petroliera a causa de la corrupció i a les decisions oficials, així com la destrucció de l'aparell productiu agrícola i industrial, unit a la disminució de la capacitat de maniobra del govern, han col·locat la nostra economia en un curs de franca i irreversible col·lisió.


EN EL TERRENY SOCIAL


Continua el creixent deteriorament dels serveis públics, especialment l'aigua potable, l'electricitat, el transport públic i la internet. També s'ha destacat el notable augment de la delinqüència. El robatori de parts d'automòbils i motocicletes, de telèfons mòbils i menjar s'ha intensificat. Així mateix, el nombre de robatoris a mà armada en habitatges i institucions com les universitats i empreses. Però, sens dubte, la crisi més greu s'expressa en l'àrea de la salut, amb un increment notable de casos de morbiditat i mortalitat per diverses malalties que afecta, especialment, dones, nens i ancians, unida a l'escassetat de medicaments o els seus preus impagables.


EN EL TERRENY POLÍTIC


El desmantellament de la diligència opositora constitueix l'element més notable, tot i que cal assenyalar els primers signes d'autogestió del poble en la seva lluita. No obstant això, les tensions entre els grups governants s'han fet òbvies i els plets estan a l'ordre del dia, la qual cosa ha reforçat la percepció que tenim del seu tarannà patològic.


EN EL TERRENY INTERNACIONAL


L'increment de les sancions ha fet efecte en la coherència interna del govern veneçolà, i incrementat els conflictes, alhora que les decisions dels organismes internacionals i de l'OPEP han fet la seva contribució a la debacle interna. Ara s'agrega la deliberada confrontació política i les amenaces armades, amb Colòmbia.


Però, com si això fos poc, un nou element s'ha fet present com a component de la crisi que vivim.


Es tracta de l'aparició en amplis sectors de la població, d'evidències contundents de l'anomenat 'Síndrome del Cremat' (burnout) el qual s'expressa en una sensació personal d'haver fallat, d'estar desgastat o de sentir-se exhaust, a causa de la percepció de enfrontar demandes excessives d'energia, atenció, força i recursos.


A primera vista aquesta situació podria atribuir a l'estrès crònic que produeix la crisi econòmica o social, tal com han assenyalat els experts en relació amb l'estrès laboral; però quan es mira en retrospectiva, es podria pensar que és un dels productes esperats de l'aplicació sistemàtica -que porta més de 10 anys- d'una política de "trencament" de la voluntat individual i col·lectiva, amb propòsits d'aconseguir submissió i control per part del govern.


Si és cert -i encara que sembli extreta d''El Príncep' de Maquiavel- la hipòtesi de treball d'aquest macabre pla, seria:


Si... podem crear-li a la gent una situació tal de desesperança i dependència, d'incapacitat per administrar el seu present i el seu futur, que condueixi a un estat d'esgotament físic, emocional o mental i de resignació, que tingui conseqüències sobre la seva autoestima, i que per mitjà d'un procés gradual, les persones vagin perdent l'interès en les seves tasques, el sentit de responsabilitat, entrin en crisi d'ansietat, caiguin en depressió o digui "ja no puc més"...

Llavors... podrem exercir control sobre ella, mantenir-les submises i dependents, per avançar a pas de vencedors en la refundació de la república per a nosaltres i en la creació d '"home nou" socialista, pàtria o mort i cooperant.


Es tracta, doncs d'un procés psicòtic de despersonalització, d'auto desqualificació i de creació d'impotència, perquè la gent només s'ocupi de sobreviure. Només així podria explicar-se la incomprensible inacció del govern davant la crisi econòmica, social i política.


Si els que han alertat sobre aquest "síndrome del cremat" tenen raó, llavors no podem avaluar la situació actual més que com "un avanç cap a un genocidi calculat".


'El govern ens ha declarat la guerra!


Mentrestant, la gent pateix i pateix, però també s'organitza i lluita.


Clarejarà i veurem!


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH