"La caza", un thriller ambientat a l'Espanya rural del tardofranquisme

Zafra és un municipi i cap de partit judicial de la província de Badajoz que pot representar un bon exemple de l'Espanya rural que tracta de sobreviure en uns temps en què preocupa la seva despoblació. Però fa mig segle seguia sent un assentament fortament arrelat en els hàbits i costums d'aquella societat fortament dividida en estaments i, en bona mesura, endogàmica.

Així descriu l'ambient d'aquella comarca F. Antolín Hernández en la seva novel·la 'La caza' que publiquen conjuntament la Diputació provincial de Badajoz i l'Ajuntament del municipi de la Lapa.

La intervenció de la corporació municipal no és gratuïta, perquè l'autor situa l'epicentre de l'acció narrativa en dit terme, tot i que la fabulació li permet enllaçar tan recòndit lloc amb la ciutat marroquina de Tànger. Hi ha, per tant, dues situacions independents: el contraban d'armes des de l'antiga ciutat internacional en favor dels rebels algerians que lluiten per l'emancipació del seu país de França i les tensions hagudes en el petit municipi entre les classes dominants i el poble pla per tractar de desviar la culpabilitat real de sengles crims.

Tot això dóna lloc una trama de persecucions i venjances i, com sol passar en aquest gènere, a un ventall de personatges bons i dolents, repartits per igual en tots els grups. I així i pel que fa a les forces de l'ordre, el venal i prevaricador capità de la Guàrdia Civil conegut col·loquialment com El gripau, té el seu contrast en l'honest i respectat sergent Nogales.

De la mateixa manera que en la població camperola hi ha una majoria de gent com cal, que no debades és la protagonista col·lectiva de la novel·la, hi ha també algun traïdor. I des de la llunyana ciutat marroquina actua una màfia sanguinària dedicada als negocis il·legals, però capaç també d'accions solidàries amb els seus. Entre tots ells es mou el novell periodista Matías, que tracta de construir des de la seva ingenuïtat un relat fidel d'aquella embullada trama en què es veu immers.

Hernández, que ja té acreditat el seu ofici literari en altres obres publicades anteriorment, construeix un relat ben enfilat, amb uns personatges de sòlida factura però creïbles, una excel·lent descripció de paisatges i la utilització de modismes propis del llenguatge popular de la comarca de Zafra, elements que revelen que coneix la zona per ciència pròpia.

Per aquest motiu 'La caza' resulti una novel·la molt entretinguda, al mateix temps que un relat convincent d'un temps i un país pràcticament desapareguts.