dijous, 12 de desembre de 2019

La mort, eix central de la temporada a la Sala Beckett

|

En temps de major pietat, quan acabaven els excessos del Carnestoltes, es solia anar a l'Església per rebre, el primer dia de la Quaresma, la imposició de la cendra, mentre el sacerdot pronunciava aquella frase del Gènesi que resava: 'Memento homo, quia pulvis es, et in pulvis reverteris' ('Recorda home que ets pols i pols tornaràs a ser'). Doncs bé, la Sala Beckett vol portar a col·lació com a eix de la seva nova temporada teatral el tema de la mort sota el títol de 'memento mori' perquè, com va explicar el seu director, Toni Casares, "hem detectat en molts dels projectes que arriben a les nostres mans l'obsessió per una sensació apocalíptica i això és una cosa perillós perquè pot induir o bé a un actitud de conformitat, o bé a una reordenació de les prioritats de la nostra vida".


Sala Beckett imatge


El tema té, a més, una altra justificació, com és el de la celebració del trentè aniversari de la mort de Samuel Beckett, que va donar nom a aquest espai escènic quan, el mateix any de la mort del dramaturg irlandès que va ser un paradigma del teatre de l'absurd, el va fundar al barri de Gràcia José Sanchis Sinisterra. Ara bé, que la mort sigui l'eix central de la programació no significa, com va puntualitzar Casares, que tots els espectacles hagin de tenir un caràcter dramàtic, perquè fet tan fonamental admet molt diversos tractaments. Bona prova d'això el donarà el primer muntatge de la temporada, 'Ocaña, reina de las Ramblas' de Marc Rosich, que recordarà amb un tractament eminentment musical i en clau de cobla, al cèlebre personatge sevillà que va ser el símbol de la transició a la Barcelona dels anys setanta.


Tenint en compte l'efemèride vinculada al dramaturg dublinès, bé pot dir-se que el teatre brechtià adquirirà el principal protagonisme, amb quatre muntatges: 'Words and music', un espectacle de Becket i Feldman amb paraula i música, basat en la creació poètica; el clàssic 'Esperant Godot', sobre una nova traducció al català de Josep Pedrals; 'Beckett's ladies: passos, bressol, no jo, anar i tornar', en traducció i direcció de Sergi Belbel; i el laboratori de creació col·lectiva 'Catàstrofes', dirigit per Llàtzer Garcia, que es desenvoluparà peripatèticament portant als espectadors per diverses estances del teatre.


Però hi haurà molt més. La Sala Beckett produirà, a més de tres dels espectacles commemoratius citats, 'La morta' de Pompeu Crehuet, un text de Marc Crehuet inspirat en el seu besavi dramaturg. Belbel dirigirà també 'Una gossa en el descampat' de Clàudia Cedó i Alex Rigola farà el mateix amb la seva obra 'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers'.


Desenvoluparà el seu treball com a autora resident la periodista costa-riqueny Denise Duncan i hi haurà tres companyies residents que oferiran els seus muntatges: 'Demà' a càrrec de La Virgueria; 'Todas las flores' per The Mamzelles; i 'I aleshores... què?', una creació de la companyia de teatre familiar Les Bianchis que proposarà als nens una reflexió sobre la mort.


En total, 22 espectacles, als quals cal sumar deu laboratoris, xerrades, lectures, concerts, activitats de formació, de creació jove, de servei a l'autoria i a la projecció internacional amb el programa 'Fabulamundi', així com la publicació de la revista 'Pausa' i el funcionament de la biblioteca. Tot això amb la col·laboració de la UOC i el suport de les administracions, que aporten un 60% del pressupost, mentre que el 40% restant són ingressos propis.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH