Torna al Poliorama la versió teatral de 'La plaça del Diamant' de Paco Mir

A la llarga vida professional d'un periodista cal estar acostumat a informar des de qualsevol lloc, per inimaginable que sembli. Però mai vaig pensar que hauria de fer-ho des d'un refugi antiaeri i més encara situat en ple centre de Barcelona. Concretament, sota la plaça del Diamant, en el barri de Gràcia. Però tot té la seva explicació perquè del que es tractava era de presentar un nou muntatge de la versió teatral de la novel·la de Mercè Rodoreda 'La Plaça del Diamant' que Paco Mir va presentar fa algun temps en el Victòria i que ara tornarà, però el teatre Poliorama.

Com és ben sabut, Rodoreda va escollir aquesta zona de la geografia barcelonina perquè recordava l'ambient de petites botigues, tallers artesans i vida menestral que havia conegut durant la seva joventut tot i que mai va viure en aquest barri, sinó que ho havia fet a Sant Gervasi.

Doncs bé, aquí ens tenen, reunits a la alt de la plaça, esperant amb els intèrprets de l'obra, components de la companyia Eolia adscrita a l'Escola Superior d'Art Dramàtic del mateix nom, que apareixen degudament vestits amb robes dels anys trenta i quaranta del segle passat, esperant que arribi l'encarregat de la clau del refugi. Un cop present, va obrir el sòlid porta fet a prova de bombes i ens va conduir per una successió d'escales i passadissos laberíntics fins a trobar el racó adequat, mentre ens explicava que la seva construcció va ser una iniciativa dels veïns i que es va dur a terme al voltant a 1937.

Allà va ser on, en ambient ultratomba, xerrem sobre aquest muntatge teatral que va començar com un projecte de teatre familiar a càrrec de set actors i actrius joves que van interpretar els vint personatges de la novel·la. Mir recorda que van aprofitar l'escenografia que estava utilitzant Triangle i que van afegir alguns elements complementaris d'ús polivalent. Tot això amb una gran austeritat de mitjans, encara que va haver d'esgotar esforços al vestidor, perquè els papers són molt diversos -hi ha una protagonista jove i una altra adulta i les èpoques, diferents. L'èxit va ser tan rotund que es va convertir en obra per a públic adult i va acabar girant per diferents locals.

Rodoreda va retratar amb mestria la tragèdia personal d'un personatge, la Colometa que va poder ser una de tantes dones de la seva època, tancades en un món opressiu i tractades per l'home d'una manera que avui resulta difícil de comprendre a les generacions actuals. "Tothom pensa -afegeix Mir- que 'La Plaça del Diamant' és una novel·la dramàtica pel fet d'estar situada en una època de guerra primer i de penúries després, però la veritat és que el text de Rodoreda és molt més ric i inclou molts moments d'humor".

El text descriu, a més, l'ambient de la Barcelona d'aquell temps, de manera que el muntatge de Mir ha tractat de combinar el classicisme subjacent en l'obra amb elements de modernitat. "A més -apunta Mir- vaig voler afegir-li alguna il·lustració musical i vaig sol·licitar la col·laboració de Jofre Bardagí que es va entusiasmar tant amb l'encàrrec que va fer no una, sinó 12 apunts que donen suport els diàlegs".

Per la seva banda Josep Galindo, d'Eolia, va recordar que aquest és el tercer muntatge de la companyia que "tracta d'oferir noves mirades sobre els fonaments de la nostra cultura" i va sentenciar que de 'La Plaça del Diamant' "no em cansaré de repetir que és un text genial".